dijous, 10 de maig de 2012

PADOVA


Michel de Montaigne va realitzar entre els anys 1580 i 1581 un viatge per fugir de la família, per salut i per a instruir-se i fer observacions, segons ell mateix va explicar. El territori que va elegir per a aquesta finalitat va ser Alemanya i les dues cares dels Alps. Tot i que el meu marit i jo no preteníem fugir dels nostres fills i no necessitem, per fortuna, viatjar per raons de salut, vam recórrer part de l’itinerari que va fer l’escriptor francès amb l’única coincidència de conèixer ciutats i paisatges. Segons ens sobrevenia alguna circumstància anàvem introduint esmenes a l’itinerari inicial, esmenes d’addició, de modificació o de supressió, segons el cas. Arribem a Padova, ciutat que ens va rebre amb el seu oratge habitual.



 Era un dia gris i totes les persones portàvem el paraigua a la mà. Un grup de dones estaven, amb les seues bicicletes, aixoplugades al nostre costat als porxos esperant que deixara de ploure i continuar camí. El crit de Ciao, Federica i un moviment àgil de les dones per a pujar a les bicicletes ens donà l’avís que havia deixat de ploure i podíem continuar fent camí. Em vingué a la memòria el que diuen als camps de futbol els aficionats dels equips del sud quan canten allò de avete nebbia (teniu boira) en contestació a l’ofensiva estrofa que els dediquen els del nord: no us heu llavat mai amb sabó. De la segona part no dic res però de la primera puc assegurar que és ben certa. 



Gràcies a l’escampada poguérem visitar el jardí botànic, depenent, com el nostre, de la Universitat, però més antic: és del XVI. El seu àlies, Hortus Simplicium, recorda que va ser fundat per al cultiu de plantes medicinals. Vam passar els pontets que travessen el canals de la gran plaça redona i esclarida que presideix el centre de la ciutat de Sant Antoni la basílica del qual n’és la principal atracció turística. 



Em va quedar la sensació que malgrat la boira i la humitat tant Padova com les altres ciutats del nord d’Itàlia resulten molt i molt agradables de caminar i d’habitar.

València, 4 de febrer de 2009
Publicat al periòdic EL PUNT  el 22 de febrer de 2009

4 comentaris:

  1. Passant uns dies a Bolonya vaig visitar Padova, un dia de primavera del 2010. Plovia a bots i barrals i gràcies a això vaig poder visitar la Capella dels Scrovegni -s'ha de resevar mesos abans-, perquè, segons que sembla, el mal oratge va capgirar els plans de molta gent. És tracta de l'obra mestra de la pintura italiana al fresc del Tres-cents, de Giotto. Una meravella. Sempre paga la pena fer una visita a l'Emilia-Romagna. Jordi

    ResponElimina
  2. Gràcies a comentaris com el teu, Jordi, vénen ganes de tornar al lloc de què parle. Cada persona fa el seu viatge però no són excloents, es poden complementar. Coincidim en la pluja. Gràcies per llegir-me. D.

    ResponElimina
  3. Aneu, aneu, i després conteu-me-ho tot, perquè és una delícia. Jo, que sóc tan mandrós i sedentari, viatge espiritualment gràcies a vosaltres.

    Per cert, aquest anònim ensenya molt la pateta...

    ResponElimina
  4. Anirem i ho contarem. És un anònim per error, ell no vol ocultar-se però de vegades el sistema aquest juga males passades. Per cert, Vicent, no dius res de la ciutat, segur que en saps un fum.
    D.

    ResponElimina