És corrent que,
fora de la temporada d’hivern, les estacions d’esquí adapten les seues
instal·lacions per a un tipus de vacances que no necessiten la neu ni el fred.
Així, els hotels i els comerços poden continuar fent caixa. Alguns monitors canvien els esquís i els
bastons per les botes per a fer de guies de muntanya o d’excursions diverses. A
tot això s’afegeixen els grups d’animació (pallassos, disfresses, balls,
teatre...) per a grans i menuts.
Si fa no fa aquesta és la situació que nosaltres
vam trobar en l’hotel que hi ha al peu del Montecampione, el pic més alt de la Valcamonica , als Alps
llombards, on vam passar una setmana de boira, sol, núvols i tempestes,
envoltats de vaques lliures que solament eren estabulades per a munyir-les.
Nosaltres, que estàvem fent un recorregut pel nord d’Itàlia, des de Bèrgam
anàrem cap al llac Iseo i començàrem a pujar fins arribar a la nostra
destinació. Durant el trajecte anàvem observant el canvi de vegetació: de la
desaparició dels arbres fins que la terra queda coberta solament per l’herba.
Els dies que feia bon temps anàvem d’excursió sols o amb el grup muntanyenc de
l’hotel, segons el que ens convenia. Resseguint sempre els camins senyalitzats,
pujàrem als monts Campione, Muffetto i Crestoso.
Si plovia, m’entretenia a
mirar com les 15 vaques, de diferents races, que pasturaven en el prat més
pròxim a la meua finestra es quedaven quietes sota la pluja, estàtiques com els
ninots. Sembla que es comporten així perquè tenen por. En tornar a eixir el
sol, l’una comença a bellugar una pata, l’altra a menejar la cua, una altra
encara fa una passa i una altra més abaixa el cap i es posa a péixer. A poc a
poc totes tornen a l’activitat habitual. Nosaltres acabàvem la jornada de
vesprada (no eixim mai de nit) quan anàvem a la malga (vaqueria) a comprar llet, brull, mantega o formatge. Desitge
que ja haja aconseguit la certificació de denominació d’origen: formatge de Valcamonica.
La veritat és que quasi un paradigma de la pau i tranquil·litat de la bona vida rural és aquesta imatge, un prat idíl·lic, tot verd, amb vaques.
ResponEliminaSense vaques, també.
ResponEliminaD.
No conozco esa zona. Bueno, hay tantas que no conozco y estoy teniendo noticias de ellas de tu mano... He pensado, mientras leía, que por ahí debieron pasar muchos ejércitos, siempre que alguna de las potencias tenía alguna ambición sobre Italia. O sea, en todos los siglos... Gracias por esta estampa. Un abrazo.
ResponEliminaBuenos días, Isabel. Fue un viaje muy bonito por muchas razones. Efectivamente, es la zona de los grandes lagos alpinos con muchos pasos de montaña que acogieron a los invasores y que también fueron usados para huir a Suiza más recientemente, en el sentido inverso que tú señalas. D.
ResponElimina