Capella di San Severo

Perugia s'ha de veure a poc a poc. No només pel perill de patir la síndrome de Stendhal com, d'altra banda, pot passar a moltes ciutats italianes, sinó per la calor, si hi vas en estiu, i les costeres. Així les coses, vam programar per al matí de dilluns solament la visita a la capella de San Severo, a la plaça Rafaello, també dita Porta Sole. Hem de tenir en compte que Perugia encara conserva algun llenç de la muralla i alguna porta.

L'elecció del dia per a visitar eixa capella ve de la vespra. Resulta que quan el diumenge vam anar a la pinacoteca, ens oferiren comprar la targeta que permet visitar diversos museus i monuments durant 48 hores. Jo m'hi vaig resistir atés que l'endemà era dilluns, dia habitual de tancament de museus a tot el món. La dona que ens parlava ens va dir que dilluns la targeta ens cobria l'entrada al Pozzo etrusco i a San Severo, que tots dos centres estaven oberts per a donar servei a les visites estivals. Doncs, au, dilluns de bon matí cap a San Severo. Teniem molt d'interés a conéixer els únics frescos de Rafael que es conserven a Perugia. Segons vaig llegir, la Trinità de la part inferior de les pintures va ser acabada per Perugino el 1521. Aquest detall afig un atractiu més a l'església, que va ser reconstruïda en el XVIII, l'atractiu de la mà de l'artista local.

Ens hi trobàvem fresquets, a la placeta, però a jutjar per la inscripció que es pot llegir en una placa de marbre (clavada en la paret que enfronta l'entrada a la capella) i que reprodueix uns versos del Dant (Divina commedia, Paradiso, canto XI), també deu ser un lloc fred a l'hivern o calorós en estiu, en altre moment del dia, cap al pomeriggio.

La plaça Rafaello és quadrada. Podríem dir que els quatre costats són un carrer, una escala (la ciutat en té moltes per a salvar els desnivells), l'església de Sant Sever (annexa a un edifici  amb oficines i habitatges) i un altre edifici de rajola on encara es reuneixen els templers, del qual em va donar notícia una treballadora de la pinacoteca. Me'n va recomanar la visita tot delcarant-se admiradora del famosos cavallers.



Estava tancat. Em vaig haver de conformar, mentre esperava que obriren Sant Sever, a mirar la façana i llegir l'habitual placa. La placa, ara de metacrilat (o d'un material paregut, no en sóc experta), de la porta diu així: 

Ordine equestre del Santo Sepolcro di Gerusalemme. 

Luogotenenza per l'Italia Central

Sezione Umbria

Tot això, a més, amb la creu roja preceptiva.

En una altra part de la plaça, al començament de l'escala, trobem tres carrasques que fan ombra als fumadors del Istituto tedesco de Perugia, centre alemany que fa paret amb Sant Sever. De sobte, mentre passa el temps, espere poder visitar la capella i observe tot el que estic descrivint, desapareixen tots els coloms que hi havia a la placeta: hi han fet entrada triomfal els gats. Us heu fixat quants gats hi ha a les ciutats velles? Serà per les rates?

Us preguntareu per què escric tanta anècdota sense massa substància. Doncs, molt senzill: és en el que m'entrenia pensant mentre passaven els minuts i no obrien la capella... la informació de la vespra era falsa, dilluns la capella estava tancada al públic. Com ens va dir una alemanya fumadora: Benvenuti in Italia!

Fotos: Ismael Vallès