Molise

Les darreres vacances ha sigut dedicades al nostre fill i a la nostra filla, per eixe ordre. Vam eixir de València i ens vam embarcar a Barcelona fins a Civitavechia. Portàvem el vehicle ple, de gom a gom, amb tota mena d'utensilis que ells no havien pogut dur amb avió. En un parell d'hores, des de Roma i passant per Venafro, on hi ha granges que produeixen l'autèntica mozzarella de búfala, arribàrem a casa del nostre fill  i la seua dona. Viuen al camp, al terme d'Isernia. Durant uns dies vistàrem Molise, una regió segregada fa poc més de cinquanta anys dels Abruços. Té dues províncies, Campobasso i Isernia. Està situada entre els Apenins i l'Adriàtic i a la mateixa distància de Roma que de Nàpols. No és una regió de gran importància en comparació amb qualsevol altra italiana però  té algunes coses interessants, com el Mainarde, al Parc Nacional dels Abruços, Laci i Molise.

En vam fer un tast amb una  bona passejada per la Valle Fiorita entre vaques, cavalls, fajos, granotes mimetitzades i olor a terra humida (foto de dalt). És, en general, una regió plujosa.

L'arqueologia exigia dues visites. La primera va ser a Sepino, la cuitat romana de Saepinum, una immensa àrea arquelògica dita Altilia, molt ben explicada gràcies als panells i molt interessant. Documentada des del segle II a.c. com a romana, anteriorment va ser samnita,  de la tribu itàlica que ocupà el centre de la peninsula entre els segles VII a III a.c. 

Es conserva part de les muralles i portes, el teatre, edificis  públics, habitatges, fòrum... Les diferents tècniques constructives permeten distingir amb claredat les parts samintes de les romanes. 

Vam fer una visita ràpida a Agnone, una localitat menuda que passa per ser la que més temples té en relació a la població. És on fabriquen les campanes per al Vaticà i per a moltes altres esglésies no sé si solament catòliques. Es pot visitar el museu annex a la fàbrica.

Un matí anàrem a recollir a la nostra nora a la universitat del Molise, on treballa. Com que està a tocar de Pesche vam recórrer aquesta silenciosa ciutat construïda en la muntanya, costeruda, de carrers estrets i quasi deshabitats. Sembla que uns inversors d'Europa del nord van voler comprar-ne alguns edificis a fi de llançar Pesche turísticament però l'ajuntament no va voler. Si continua conforme està no tardarà molt a desaparèixer pel mal estat de molts dels edificis.

És bonic caminar per Pesche perquè, a banda de les vistes sobre la vall, t'hi trobes betlems, de tots els estils artístics, situats a cada raconet o revolt. A la foto del costat en teniu un. S'hi celebra un concurs internacional. S'ha de tenir en compte que Nàpols no està lluny.

Arribà el dia de fer la segona visita arqueològica. Pietrabbondante. El que més agradosament recorde és com de còmodes són els seients del teatre (ací baix).

Pietrabbondante és un lloc màgic (1), és difícil veure-la simplement com a àrea arqueològica. El seu emplaçament, el panorama, la situació del teatre, la distribució de les restes... tot emociona. Hi havia personal treballant. Una arqueòloga de Tarragona que col·laborava amb la Universitat de Roma ens va dir que els seients i els respatllers del teatre estaven fets d'una sola peça. No comprenc com necessitaven, originalment, recobrir-los de fusta si no era pel fred. Potser no fos necessitat, simplement art. Vam estar observant els trebllas. Estan excavant i reconstruint de manera que s'aprecia el que acaben de fer i queda ben diferenciat de la part original. Així és com ha de ser. El que sempre m'ha agradat saber és què s'ha fet de les pedres que falten. S'ha parlat dels terratrèmols, val, però, on han anat a parar les pedres? Els Medici sembla que ja es feien els palaus amb pedres romanes. Jo crec que els terratrèmols no solament són sísmics, també ha hi hagut, i continua havent, un terratrèmol de robatoris. Així ha passsat sempre. Un home que vam conéixer durant el viatge ens va mostrar amb molt d'orgull l'obra que havia fet a sa casa amb pedres que havia agafat d'altres edificis abandonats. Clar com l'aigua!

Fotos: Ismael Vallès i Pilar Bosch

(1) Podeu consultar en aquest mateix bloc les entrades de Stonehenge i Súnion