dijous, 31 d’octubre del 2013

Sant Jeroni de Cotalba

Fa uns dies he tingut l'oportunitat de visitar el Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Ho fet amb membres de l'Almoroig, una associació cultural de Muro de MariolaL'edifici, de 1388, està situat al terme d'Alfahuir, en la comarca de la Safor;  pertany a la família Trénor (el van adquirir per la desamortització de Mendizábal); és  Bé d'Interès Cultural i es va obrir al públic l'any 2005 gràcies a un acord entre la família i la Conselleria de Cultura.Teniu abundant informació en qualsevol lloc d'internet que busqueu. Vos recomane la pàgina web del monestir.

La visita només es pot fer amb el guia de la casa. Es visiten moltes dependències interiors (no us perdeu la grisalla de fra Nicolau a l'almàssera).


Es passeja pel claustre, una joia arquitectònica de grandíssim interés constructiu, amb rajoles sense coure:



Projecten un vídeo a través del qual es fa un resum de la història del monestir. Hi destaque la intervenció de l'escriptor Josep Piera quan parla de les estades a Cotalba  d'Ausiàs March, atés que son pare en va ser el mestre d'obres.

Mostren  els jardins del segle XIX






a través dels quals s'arriba a l'aqueducte, 



construït entre els segles XIV i XVI per a abastir d'aigua suficient el monestir, ja que amb l'aigua de pluja que recull l'aljub del centre del claustre no hi havia prou. No fa molts anys, segles després d'estar corrent l'aigua, degut a unes obres en un xalet ubicat al terme de Ròtova, la conducció es va trencar i l'aigua està perdent-se. Com que tot el monestir és BIC, correspon a la Generalitat (segons ens van explicar durant la visita) encetar els tràmits per a la solució de la desfeta. La pregunta que férem totes les persones va ser: "De qui és el xalet?". El guia no va contestar però la sospita està servida.


(Les imatges són del web citat)

6 comentaris:

  1. Qué interesante visita! No conocía este Monasterio, cosa que he hecho gracias a tu artículo. Visité su página web, y me pareció, además, bellísimo! Gracias por compartir tu visita, Dolors! Y aprovecho para enviarte un gran abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Patzy. No es extraño que no lo conocieras: ha estado cerrado años y años. No he dado más información en la entrada porque, como bien dices, la web es muy completa, por eso la he enlazado. Tenemos muchas joyas por dar a conocer. ¿Cómo va la primera? Aquí tenemos un otoño muy estival. ¡En las horas centrales del día llegamos a los 30 grados!

      Elimina
  2. Dolors, com sempre, un dels teus viatges interessants.
    M'emociona el que dius d'Ausiàs March, a qui adoro!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sembla que el nostre estimat poeta, de menut, anava molt per allà. Qui millor que Piera, que és de la comarca, per a contar-ho? Però no només això, està ple d'història. Val la pena consultar el web que tenen, que és molt bo. Jo no he volgut fer llarg, sols fer parar l'atenció. Una abraçada.

      Elimina
  3. De què li val a un peix gros un aqüeducte? Ells no volen cap obstacle per a nedar en aigües profundes.

    Ah!, jo també he vist el monestir, però no coneixia el tèrbol assumpte de la destrucció d'una part del monument, malgrat ser BIC. Això deu ser multable, però com no es coneix el culpable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, Vicent, el guia no volia dir res, però finalment vam saber que "es tracta d'un polític molt famós". Hi ha diverses coses: el maltracte a un bé centenari, la falta de responabilitat de qui ho ha fet, la manca d'autoritat de qui ho ha de solucionar i la PÈRDUA de l'aigua: està perdent-se l'aigua! Tant "agua para todos" i ... què?

      Elimina