Per a visitar Perugia (capital de la regió i de la província umbrianes) amb calma ens vam allotjar al càmping Il Rocolo, que es troba al Colle de la Trinità, en la muntanya, en una zona ventilada, envoltada d'oliveres.
Cada dia agafàvem l'autobús per a baixar a la ciutat. Visitàvem un museu o passejàvem o entràvem a una església: Perugia és bellíssima, no cal calfar-se massa el cap ni preguntar-se on anar, és qüestió d'estar-hi, de caminar. És una ciutat perfecta per als flâneurs. A més vam coincidir amb la setmana de la música, l'Umbria Jazz, cosa que feia més animats els carrers, fins i tot intransitables en algun moment. A poc a poc, vam gaudir de la ciutat tot i haver de combatre la calor estival.
Em va agradar molt recórrer el corso Vanucci i més encara després de saber que la ciutat ha dedicat el seu carrer principal a la persona que més ha donat a conéixer Perugia: Pietro di Cristoforo Vanucci, dit Il Perugino. Al Nobile Collegio del Cambio, seu en altres temps de la borsa i dels banquers, vam tindre l'oportunitat de veure una exposició excepcional. Aprofitant que la Sala delle Udienze està completament decorada amb frescos de Perugino, mestre de Raffaello, hi havia muntada una exposició Perugino e Raffaello Modeli nobili per Sassoferrato a Perugia, en la qual podies contemplar obres dels tres artistes i alguna còpia feta per Sassoferrato dels dos primers. Una mostra molt curiosa i interessant i, per si no és prou, en un edifici amb uns frescos, com he dit adés, més que memorables. També em resulta curiós saber que es troba situada a la vall del Tíber perquè sempre que parlem d'aqueix riu, el pare Tíber per als clàssics, parlem de Roma. El Tíber, però, té un bon curs en relació a la resta de rius de la península itàlica. Naix a Monte Fumaiolo, als Apenins centrals i tarda 405 km a deixar les aigües a la mar Tirrena a tavés de dos braços: Fiumara i Fiumicino. Un viatge molt interessant, com ja de dit altres vegades és acompanyar el curs dels rius, però recórrer les vores del Tíber deu ser un autèntic goig.
Veo tu foto de la Plaza de Perugia y vienen a mi mente un montón de recuerdos sobre mis recorridas "a pie" por esa hermosa ciudad, cuna del Perugino! Realmente es como tú dices, un sitio para disfrutar perdiéndose por sus calles! Además tú has tenido la oportunidad única (que envidio un poco), de visitar esa exposición de tres grandes artistas...todos juntos! Qué bien! Gracias por compartir tus visitas a un país que amo. Abrazo, Dolors.
ResponEliminaEs que la plaza, con esa fuente tan bonita, es preciosa. Si vas pronto a Italia, puede que aún veas la exposición en alguna otra ciudad. Yo vi una sobre Leonardo en Florencia (era sobre las máquinas que iba construyendo a medida que las iba necesitando) y al cabo de unos cinco o seis años la recuperé en Salerno. La de Perugia es de menor envergadura, puede viajar mejor (aunque la sede del Cambio no se pueda transportar). La otra exposición a la que me refiero contenía abundancia de maquetas que reproducían las máquinas y muchas de tamaño original, por lo tanto, difícil de trasladar.
EliminaPerugino és un diminutiu o vol dir només originari de Perugia?
ResponEliminaÉs el gentilici.
Elimina