Des de fa unes dècades quan, per matrimoni, vaig començar a anar a Muro, m'agrada molt sentir converses sobre el món de l'oli. En les comarques olivareres viuen durant els mesos de novembre i desembre pendents de l'oli i de les olives. Unes es pleguen més prompte que unes altres segons el grau de maduració, la varietat, la situació del bancal i fins i tot la disponibilitat familiar per a fer el treball de recollida i trasllat a l'almàssera.
He sentit a dir que l'oli s'ha de deixar reposar uns mesos, fins allà febrer o març, a fi que perda la fortor. Per tant, s'havia d'allargar el consum de l'oli vell malgrat tenir-ne ja a casa el nou. Ara, però, amb l'interés generalitzat per la nutrició i l'expansió del consum de productes ecològics, es prefereix consumir l'oli acabat de fer. Com més recent més propietats té, també organolèptiques. Gràcies a les converses que hem anant sentint enguany i les informacions escrites que hem recollit, el meu marit i jo decidirem anar a comprar l'oli la setmana passada a Millena (també coneguda per Milleneta en els pobles del voltant) perquè és la primera almàssera de tota la comarca que envasa l'oli nou . Podiem, per tant, gaudir abans de les propietats de l'oli que si el compràvem en una altra localitat.
Des de l'A7/CV40, a l'altura de Cocentaina, en direcció a Benilloba, hi ha una eixida que porta en un moment a Millena. És un poble molt menut, et topes l'almàssera en entrar. Aquest és un negoci familiar amb un tracte amable i una producció acurada. Els olis que produeixen, tant de cultiu convencional com ecològic, han sigut molt guardonats. Recomane que entreu al seu web: http://www.olitravadell.com/. Com diu una amiga meua de la comarca, l'artista Mercè Paya: "No és oli, és medecina".
Abans de deixar el poble, ens acostàrem a la plaça a veure l'om tricentenari i estiguérem gaudint del paisatge de la Vall de Travadell, una zona privilegiada per al cultiu d'oliveres, un microclima únic.
Bon oli i que ven una empresa que retola en la llengua del país! Doble celebració
ResponEliminaTens raó: és un goig poder comprar el millor oli en la teua terra i, a més, en la teua llengua.
EliminaT'agraïm tant la penetració país endins que ens facilites!!!!!! -ostres, sembla eròtic!!!!
EliminaSí, ho sembla. I no vas desencaminada: de vegades es tan bo l'oli cru! Ja ho va dir Estellés en l'horaciana sobre el pimentó torrat, que el portava a l'orgasme.
EliminaMolt interessant ¡¡¡¡¡¡ Enhorabona Dolors, m´agrada el teu blog¡¡¡¡¡
ResponEliminaSalutacions
Bon dia, Maria. Crec que consumim el mateix oli o de molt a prop. Va ser el teu marit una de les persones que ens va recomanar Millena. Gràcies a aquesta entrada he sabut que a Muro també hi ha una almàssera similiar.
EliminaTens raó. L'oli de Millena és molt bo. Nosaltres el comprem a la Fira de Biocultura a València. Fer una excursió a Millena també està molt bé. Bon profit! Maria Peña
ResponEliminaMaria, crec que és molt convenient variar. Cada oli ens ofereix les propietats extrau de la terra, si canviem de lloc, probablment canviarem de sabor, de beneficis, etc. A Beneixama també en teniu de ben bo, no?
EliminaPues ya que hablamos de aceite, y como conoces Córdoba (Argentina), y una de tus hijas vive por aquí, si bien yo no puedo ir a comprar el aceite en España (aunque me encantaría!), en cambio, te dejo el link del sitio donde lo suelo adquirirlo, justamente está en Córdoba, para que se lo recomiendes a tu hija porque si viaja a las Sierras, es muy bueno de verdad. Aquí va:
ResponEliminahttp://www.olium.com.ar
Tengo una amiga de mi blog de arte digital (conoces mi blog de arte digital, Dolors? Te dejo el link: http://artedigital-by-patzy.blogspot.com)...te decía que esta amiga vive por Tarragona y es productora de oliva y que, desde hace unos meses nos viene anunciando que no podrá ingresar a comentar en los blogs porque por esta época ella y su esposo, tratándose de un emprendimiento familiar, tienen muchísimo trabajo! Así que sé por ella algo de lo que hablas en este post. Y muy bonita esa foto del comienzo!!! Abrazos, Dolors!
Hola, Patzy. Tengo una hija (ahora vive en Zurich) y un hijo (ahora vive en Molise). Mi hija, Beatriu, vivió en Buenos Aires un par de años. Eso nos permitió pasar un mes en la capital, desde donde hacíamos excursiones. He visto el web de Olium y me ha reconfortado: el único aceite "de oliva" que encontré en Buenos Aires sólo contenía un 15%, el resto eran otros aceites, una herejía para nosotros.
EliminaSí que conocía tu blog de arte, ahora además me he hecho seguidora.
Gracias por el piropo a la foto de mi marido, viniendo de ti es todo un lujo.
Efectivamente, al sur de Catalunya también hacen excelentes aceites.
Besos.
Hola, Dolors! Recién he regresado de mis vacaciones, así que pasé por aquí para desearte LO MEJOR para este 2014 junto a tu familia! Que el nuevo año te traiga, todo lo que esperas de él y mucho más.Te mando un gran abrazo!
EliminaMuchísimas gracias, lo mismo para ti. Espero que sea un año bueno, sí, hay mucha gente, demasiada, pasándoselo muy mal. Como es un año par, es femenino y será mejor que el anterior.
EliminaI quan em convidaràs a una ensalada?
ResponEliminaQuan vulgues. Jo crec que, per a apreciar l'oli, és millor una llesca de pa torrat, però, en fi, cap problema.
EliminaAbans de contestar a totes les persones que tan amablement i fidel participen en aquest bloc, vull copiar el que m'ha escrit un amic al correu personal:
ResponElimina"A Muro hi ha una altra almàssera que està d'enfront de l'antiga
estació del tren Alcoi-Gandia (actual seu de La Xafigà) que envasa
l'oli primerenc. S'anomena l'Alqueria i s'ha emportat molts premis com
a millor oli, tant a l'Estat Espanyol com a l'estranger."
Hola Dolors,
ResponEliminainteressant l'entrada d'aquesta setmana. M'agrada molt anar provant olis, sobretot quan de cadascun en pots extreure opinions diferents com també passa amb el vi.
Per cert jo també des que em vaig casar que vaig entrar a formar part del món de l'oli, els meus sogres tenien oliveres i tots els anys des que m'he casat he anat a plegar olives, no molt lluny de Muro ni de Milleneta, a l'altra banda del Benicadell, en Otos. Aleshores l'oli se'l feia cadascú i se'l venia, però des que va passar la intoxicació de l'oli de "colza" es va canviar la legislació i es va prohibir vendre oli a granel. Des de llavors que solen ser les cooperatives les que gestionen la venta d'olis. Tot i que darrerament estan proliferant molins d'olis particulars que elaboren molt bons olis, com també passa amb el vi.
El que passa que com que tenim olives sempre acabem consumint el nostre oli, que jo trobe bonissim.
Una abraçada,
Mercè
Bon dia, Mercè.
EliminaMolt bé eixa comparació de l'oli i el vi. Per a completar la trilogia clàssica, no oblides que també comença a haver un gran interés per la qualitat de les farines i que s'està rescatant l'espelta, la varietat de forment més apreciada a hores d'ara. En fi, tornem als orígens per a gaudir dels productes i fugim dels refiaments industrials.
l'oli que greixa la vida, conec la zona i l'oli
ResponEliminaHola, Xelo.
EliminaEns agrada molt, en general, l'oli. És difícil imaginar-nos una ensalada, un llesca de pa torrat o un pimentó torrat (de nou Estellés entre nosaltres) sense un raget d'oli. Gràcies per visitar el bloc.
Mientras lo estaba leyendo me imaginaba una tostada de pan con ese aceite medicinal y milagroso! Tendré que hacer un viaje para encontrar el dorado líquido.!
ResponElimina(Mariví)
Bon dia, Mariví. Veig que continues com a anònima. Jo crec que això és cosa de Google, que "castiga" a qui no té compte de gmail. Doncs, sí, aprofita les excursions i els viatges per a comprar olis bons: en tenim arreu del País Valencià!
Elimina