El ciclista de Częstochowa

Quan viatge porte lectura diversa. En aquesta ocasió, a banda de les novel·les, duia suplements de periòdics que no havia pogut llegir i havia anat guardant (la furgoneta tot ho porta). Recorde perfectament que tenia entre les mans un reportatge de César Antonio Molina sobre Stefan Zweig. Per a parlar del seu suïcidi, cita unes paraules de Montaigne que diuen que la vida depén de la voluntat dels altres i la mort, de la nostra. Estava jo pensant en les cites que feia Joan Fuster del senyor Montaigne, quan em va interrompre un xic francés que em saludava. Didier. Era molt pesat però interessant.  Com nosaltres, també havia anat a parar a Częstochowa fugint de la pluja. Era ciclista i estava pegant la volta a Europa. Ens va mostrar la llibreteta on anotava els kilòmetres, els pensaments, les compres, les despeses, comentaris sobre el paisatge, vocabularis... Hi vaig observar de tant en tant un coret roig dibuixat al costat de la data. Vaig deduir que eren els dies que feia l'amor. Solia dormir on li convenia per la ruta i aprofitava els cementeris (llocs on sempre hi ha aigua, ens va explicar) per a llavar-se ja que, segons afirmà i ens aconsellà, cal anar sempre net. Després de fer aquesta presentació i d'acabar-se la cervesa que bevia mentre parlava, es va disculpar i anà a continuar cosint la tenda. Era una canadenca molt menuda i una ventada li havia fet un forat. Acabà i va tornar al nostre tros per a mostrar-nos diverses coses que havia anat conservant com a record. Ens va contar que a França treballava uns mesos fins a obtenir els diners que li calien per a iniciar cada nova aventura. Quan s'acabaven els xavos, tornava a França, visitava la família i treballava de nou. Així anava vivint la seua vida vora als quaranta anys. Començà a repetir coses que ja ens havia contat. Pensí que o bé li faltava un bull o bé tenia poques coses a dir. L'endemà, quan vam eixir de la furgoneta ell encara era dins la tenda. Ens desdejunàrem, arreplegàrem i ens n'anàrem. No el vam tornar a veure.