Una joia d'exposició

Vull parlar de l’exposició "El oro sobre la piel" la comissària de la qual, Isabel Barceló, és coordinadora també del magnífic catàleg, que recull articles de les diferents persones que han estudiat les obres exposades. Està a la venda en les llibreries comercials. 

La mostra està instal·lada en la primera planta del palau del Marqués de Campo, edifici que acull el Museu de la Ciutat, ubicat en la plaça de l’Arquebisbat, al costat de l’Almoina, a bell mig del cor de la ciutat de València.

Segons Barceló, la joia és un objecte de petita grandària i ús personal, generalment realitzat amb metalls nobles i de vegades enriquit amb gemmes i altres adorns orgànics i inorgànics. A través de les joies es manifesta la cultura: les relacions entre l'ésser humà i els déus, les creences, l'estatus social i econòmic dels seus amos, el seu ús funcional i el seu valor simbòlic. Des de l'antiguitat les joies han estat lluïdes pels seus propietaris i representades en les diverses arts.

Abans de continuar, vull recordar que ja hi hagué a València una exposició sobre joies. Va ser a la Beneficència, del 19 de desembre de 2000 al 4 de març de 2001. Es tracta de "La cultura ceñida: las joyas en la pintura valenciana, siglos XV alXVIII". Les comissàries van ser Rosa Ríos i Susana Vilaplana. En eixa ocasió es tractava només de joies representades, exactament les que podíem veure als quadres que indica el títol de l’exposició.

Ara, però, en "El oro sobre la piel" podem contemplar joies físiques i joies representades, totes de propietat municipal. Les físiques —reals, materials, exemptes— són 112 peces, joies antigues pertanyents als fons municipals. Unes provenen, datades i analitzades,  d’excavacions arqueològiques a jaciments de la ciutat de València i unes altres, de col·leccions particulars donades o adquirides per l’ajuntament. Aquestes últimes tenen dos orígens principals: la col·lecció Martí Esteve, comprada en 1951 als hereus, i la col·lecció de la filàntropa i col·leccionista valenciana Gemma Llopis Torija-Gascó. Entre elles s’exposa el Tresor de Xest.

El principal dels objectius de l’exposició és observar la presència de les joies al llarg del temps i també la seua representació en l’art: llenços, gravats, exvots, pintures,  miniatures, medalles. Aquesta presència és molt important perquè les joies despareixen o es transformen, és a dir, es perden o es reutilitzen quan no es destrueixen. Per això, sense alterar els espais expositius habituals del Museu, s’han marcat (amb unes explicacions molt interessants i acurades) totes aquelles obres dels fons exposats on apareixen joies: arracades, fermalls, collars, anells, corones, exvots.... Són les joies representades. I com a mostra entranyable de representació, també han exposat una Dama d'Elx, figura femenina amb múltiples ornaments.

Grosso modo, entre joies reals i  representades s’ofereix un recorregut que va del segle  V a. C. fins l’actualitat. 

Quan hi aneu (ho podeu fer fins a finals de maig), no oblideu pegar una ullada a les dues escultures de Ponzanelli que hi ha al pati central del palau: són les acabades de restaurar Venus i Apol·lo.

No puc estar-me de dir que l'ajuntament del cap i casal hauria de respectar les dues llengües oficials. Més fàcil: complir la Llei d'Ús. 

(Les fotos són de l'Ajuntament)