Muro de Mariola, vila cultural

Muro és la denominació habitual de la localitat on anava el tio Pep. Però el nom també oscil·la entre Muro d'Alcoi i Muro de l'Alcoi. De les dues maneres es pot llegir a paletes de trànsit, plaques, informacions, anuncis, etc. Tot això, a més, coexisteix amb Vila de Muro. La majoria de la gent de la població interpreta que el cognom Alcoi es refereix a la ciutat veïna i no al riu que travessa el terme murer abans de dir-se Serpis camí de la mar. A ningú no li agrada tenir un poble amb un nom que semble comportar dependència d'un altre, però no és aquest el cas. Per a evitar el problema i atés que Muro, sense cap adjectiu, és el nom d'una població mallorquina, ja fa molt de temps que es demana un canvi definitiu de nom i que el poble de la plana passe a denominar-se Muro de Mariola. Quan ets al poble, mires des d'on mires, la Mariola es veu. A més, no cal més explicació que el primer vers de l'himne: "Als peus de la Mariola...".

Muro és un poble amb molta activitat. Sempre hi ha més d'una cosa a fer: conferències, excursions, rutes guiades, teatre, presentacions literàries, fires... Recentment he visitat l'almàssera de l'ajuntament, que actualment  està situat en un edifici que va pertànyer a una família benestant. És un edifici gran amb un hort amplíssim, convertit en parc públic. Conserva l'almàssera, dels anteriors propietaris, que s'ha restaurat  i on s'ha instal·lat una curiosa col·lecció museogràfica. Es pot visitar si s'acorda la cita a través de l'Oficina de Turisme. Primerament projecten un vídeo que mostra tot el procés des que es plega l'oliva fins l'obtenció de l'oli. Es tracta d'una almàssera de sang, és a dir, de tracció animal o humana. 

També es pot visitar, si s'avisa a Turisme, una botiga antiga, enfront de l'escala del temple parroquial. Ocupa el baix d'un edifici que ha adquirit recentment Juan Oriola. Aquest murer, com la majoria de les persones nascudes abans de 1973, data en què cessà l'activitat comercial, recorda haver anat a comprar allí o si més no saber que estava. En veure l'estat deplorable de la botiga, el zurdo (com és conegut el senyor Oriola), dut per un record entranyable, la va voler recuperar. El seu empeny l'ha dut a adquirir estris i tota mena d'objectes que casen perfectament amb una botiga de principis de segle XX, amb la intenció de rehabilitar-la per a ús turístic. Amb les fotos que hi ha a continuació, us podreu fer una idea de tot el que podeu veure.

A més hi ha la recreació de l'habitatge: la cuina, una sala i el menjador, amb la taula parada amb vaixella també de l'època. I molts objectes més que no vull enumerar a fi que vos animeu a visitar Muro de Mariola, on no falten botigues actuals (vins, roba, regals...)  i restaurants de primera línia.

Fotos: Ismael Vallès