La Vall de Gallinera

La carretera CV 700 uneix Bocairent amb Pego i travessa, per tant, la Vall de Gallinera. Jo diria que aquest tram és de recorregut obligat per a conéixer un dels espais més bells del País Valencià. Si quan parlava, en aquest mateix blog, de la Tinença de Benifassà deia que per a nosaltres en dir Tinença ja en teníem prou, ara afirme que en dir Gallinera ja sabem de què parlem. No ens referim solament al riu i, si estirem, tampoc no sols a   la vall, parlem d'una comarca amb entitat pròpia tot i que no estiga reconeguda així administrativament ja que, com sabeu, forma part  de la Marina Alta.

Fa molts anys, quan la carretera estava en males condicions per desatenció (el traçat és el mateix encara i no en podria ser un altre sense atemptar contra el medi) solíem recomanar Gallinera amb la següent observació: fer l'itinerari a favor del sol, és a dir, de matí cap a l'interior i de vesprada cap a la costa. Actualment s'ha de conduir amb molta atenció també per la gran quantitat de ciclistes que circulen per aquesta carretera sense voreres. Amb calma i respecte tot és compatible.

La Vall de Gallinera és un municipi format per vuit nuclis de població els noms dels quals escric per gaudir una vegada més de la seua bellesa: Alpatró, Benirrama, Beniali (veure comntari del 21 d'agost més avall), Benissivà, Benitaia, la Carroja, Llombai i Benissili, seu de l'ajuntament. Cada any s'hi celebra la Festa de la Cirera, fruita que li ha donat una gran fama a aquesta vall. Tot i recomanar-vos-en la visita quan els cirerers estan en flor, també dic que qualsevol època de l'any és bona. Només per veure els baladres que acompanyen el Gallinera ja val la pena fer el viatge. Jo no he vist mai un color tan bonic com el de  les flors d'eixos baladres. Recordem  aquella cançó del grup Uc, amb lletra d'Isidor Marí:

Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'alló que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap un ball.

I ses que queden, quan no plou,
obrin es uis per veure el sol;
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Com que hem començat per Bocairent,  vos deixe un article d'Ismael Vallès sobre l'il·lustre  i il·ustrat bocairentí Joaquim Josep Castelló. Pel que fa a Gallinera,  unes paraules de Ferran Garcia Oliver dedicades a la vall: "... el silenci, els colors austers, les remors esglaiades, un cert ordre agrari antic, la gravetat d'una història que barreja l'emprempta islàmica amb la repoblació mallorquina.... els noms diuen que els moros van ser amos i arquitectes del país, però els hem bandejat de la memòria  després de bandejar-los de la terra, la seua terra".