Pont Rio-Antírrio

Em va colpir el golf de Corint. És una llengua d’aigua llarga i estreta que fa que la gran península meridional grega estiga agafada al continent europeu per un filet de terra, l’istme per excel·lència (sempre m’he preguntat si Istme, la localitat situada al bell mig de l’istme de Corint, es diu així pel braç de terra o si el mot istme ha agafat el nom de la localitat que conté). Per a acurtar molt considerablement la navegació des de molt antic els mariners traslladaven per terra, travessant l’istme, els vaixells. Per fi, l’enginyeria moderna va permetre construir el canal de Corint (aquesta ciutat pot estar ben pagada: dóna nom a unes panses molt prestigioses, al canal i al golf) perquè les embarcacions no hagen de voltar tot el Peloponés.

Durant els dies de comiat peninsular, a Patras, vaig estar mirant les postes de sol cada dia des de la platja, com el disc roig desapareixia darrere de les muntanyes de l’altra banda del golf. Les dues vores estan tan pròximes que no només facilitarien, vaig pensar, la construcció d'un pont perquè els viatgers no hagen d’agafar el transbordador (que, d’altra banda, no tarda més de 10 minuts a travessar el braç d'aigua) sinó que fa comprendre immediatament com va anar la batalla de Lepant (localitat situada en la vora septentrional del golf de Corint) ja que es podia bombardejar la flota des de les fortificacions construïdes a ambdues línies costaneres i impedir l’accés aigua endins de qualsevol embarcació que hi vulga navegar.

Des de Patras em vaig dirigir a Rio per a descansar uns dies abans de passar, per mar, el golf de Corint i retallar el viatge de tornada, que m'hauria dut de nou a l'itsme per tota la costa nord del Peloponés i, una vegada a la Grècia continental, per tota la costa sud de la península balcànica. Què vaig trobar a Rio? Un pont en construcció per a unir aquesta localitat amb l’oposada: Antírrio. Es va inaugurar amb el pas de la torxa olímipica dels jocs de 2004.

Nota: La imatge és d'internet.