Oliena

Com sabeu, Sardenya va ser  regne independent durant quasi sis segles, des de Jaume I el Just a Carles III, de la Corona d'Aragó als borbons. Actualment és una regió autònoma italiana (una de les cinc amb estatut especial) i ocupa el segon lloc en extensió entre totes les illes mediterrànies. Si fa no fa com el País Valencià.Tot i que la imatge turística n'és de platges, l'interior és accidentat i té algunes serres d'interés, com ara el Monte Maccione. 

Estem en la provincia de Nuoro, al terme d'Oliena, molt propet de Dorgali. Ací teniu un aspecte de la vall.

Sembla que Oliena és un topònim que fa referència a l'altura dels cims que l'envolten. D'origen molt antic, es diu que fins i tot va ser fundada per guerrers troians. Els que van sobreviure a la guerra de Troia es veu que es van dedicar a fer turisme pertot arreu.

És una zona de moltes restes arqueològiques medievals però molt deteriorades i molt minvades ja que els jesuïtes, que arribaren a fundar una universitat que donà un cert impuls a la zona, van construir els edificis amb les pedres del castell.

Ulíena, amb accent en la i és el seu nom, és com ho diu la gent per allà potser gràcies a la insistència de l'escriptor sard Salvatore Satta, parent d'un altre fill il·lustre de l'illa, Sebastiano Satta. En l'hotel on ens vam hostatjar un parell de dies, hi havia uns versos de Salvatore pintats en la paret. Es veuen moltes inscripcions murals de literatura en diversos llocs de l'illa. Una manera de divulgar la literatura que hauríem d'imitar.

Fotografies d'Ismael Vallès