NUORO

En l'entrada anterior vos parlava d'uns versos de Salvatorre Satta escrits a la paret d'un hotel. A Nuoro, ciutat on va nàixer el poeta, fa goig veure fragments de l'obra de la premi Nobel local Grazia Deledda (1871-1936) a les façanes d'alguns edificis. Per molt deteriorades que estiguen eixes cases, les inscripcions romanen. De veritat que sent molta enveja d'aquestes iniciatives i molta ràbia de no trobar-les a la ciutat de València.

Mentre feiem la passejada per aquesta interessantíssima ciutat, situada al peu de l'Orotbene (moltes vegades nevat), a la vall d'Oliena, ens vam adonar que la gent està molt orgullosa de la seua escriptora. Mantenen sa casa, amb el jardí, com a museu, on et porten totes les indicacions. La retolació dels carrers, llocs públics i serveis està en italià i en sard, com podeu veure a la foto:

Grazia Maria Cosima Damiana Deledda, Grazietta,  era tan menuda com valenta. Hagué d'esciure amagada ja que des que, amb 17 anys d'edat, publicà Sangue Sardo en la revista L'ultima moda va rebre crítiques i amenaces de la societat conservadora. Però la seua passió per la literatura la va mantenir en la lluita. Donà a conéixer l'illa a tot el món amb els seus textos. Una illa que  és com un continent: té una gran diversitat paisagística i, d'altra banda, és auotsuficient en moltes de les matèries primeres. Hem de tenir en compte que les civilitzacions fenícies, cartagineses, romanes, pisanes, genoveses... no es poden enganyar. Totes han ocupat l'illa. Deledda ha escrit sobre tot això.

Nuoro, quant a població, és una de les grans ciutats de Sardenya. Però pel que fa a l'activitat cultural és coneguda com l'Atenes sarda. És la ciutat de la cultura. Té seu universitària depenent de  la Universitat de Càller, és la ciutat dels museus diversos, de les esglésies interessants (la catedral està dedicada a la Mare de Déu de la Neu), de la música... és la ciutat on, diuen, la gent de l'illa se sent autènticament sarda.  

Passejant per la ciutat i, després de rebre'ns un retrat d'Enrico Berlinguer al vestíbul de l'ajuntament, vam veure algun cotxe antic. Vam recordar que que al port de Barcelona n'embarcaren molts (un motiu afegit als múltiples retards de la naviliera)  i vam veure alguna informació sobre una mena d'aplec que se celebrava a Itàlia. No era només l'Itàlia peninsular, l'aplec de cotxes de l'antigor (com en diríem al cap i casal) també va recórrer Sardenya.