La de San Gimignano és una de les siluetes més belles que he vist mai. És famosa i s'ho mereix. Hi destaquen les catorze torres, de diferents alçades, que romanen de les 72 que es van arribar a construir. La torre representava la riquesa del propietari: com més alta la torre més poderosa la família que l'afegia al seu palau. Açò és el que anàvem mirant cada dia de camí a la ciutat:
Durant els dies que vam estar en aquesta zona de la Toscana, visitàvem San Gimignano de bon matí a fi de no passar calor i evitar les gentades que començaven a formar-se aproximadament a les 11 h. A poqueta nit hi tornàvem per a contemplar de nou la silueta, ara amb una llum diferent. Sempre entràvem per la porta de San Giovanni, una de les que encara es conserven en aquesta ciutat medieval murada. A pocs metres, carrer amunt, a la dreta, trobem una façana preciosa, que podeu veure en la foto següent.
És molt fàcil reconéixer, per les marques decoratives, a quin edifici pertanyia: era un hospital templer. Actualment, una botiga turística. Continuant el carrer s'arriba a la plaça de la Cisterna, on hi ha dues gelateries en competència permanent. L'una diu que té el millor gelat del món i l'altra, el primer premi mundial. Cues per a comprar-ne, sabors impossibles!
La catedral és inoblidable. Tots els murs del temple, de planta basilical, estan pintats amb escenes de l'Antic i del Nou Testament, frescos que, al llarg del temps i per motius diversos, han patit deterioraments molt greus. Tot i així la bellesa és grandíssima. Devia ser molt bonic "llegir" en aquelles parets el que no sabien llegir en els llibres. Jo crec que per la catedral i per la silueta, qui ha estat en San Gimingano no ho pot oblidar. Hi ha ciutats que et poden passar desapercebudes o que no recordes bé al cap dels anys, però aquesta, no.
El recorregut que feiem cada dia seguia un fragment la via Francigena, un antic camí medieval que recorrien els pelegrins francesos (per això el nom) quan volien visitar Sant Pere de Roma. Actualment ha esdevingut una interessantíssima via turística a la manera del Camino de Santiago. La població de San Gimignano es va veure beneficiada per aquest fluxe de gent i el comerç dels seus productes agrícoles: estem en una terra fèrtil. No puc acabar sense fer esment de les vinyes. Ací en teniu unes quantes:
Em va agradar molt San Gimignano. És una ciutat molt particular i agradable de passejar. Les fotos d'Ismael són magnífiques. Com sempre he gaudit molt del teu article.
ResponEliminaBon dia, Maluy.
EliminaGràcies per ser una lectora fidel i et felicite per conéixer la ciutat i haver passejat els seus carrers i les seues places. San Gimignao és un dels llocs "obligats".
Gràcies també per lloar les fotos d'Ismael, la teua opinió, fotògrafa, és important.
Jo també vaig passejar per aquesta ciutat. Fins i tot vaig pujar a un torre!
ResponEliminaAra m'agradaria tornar-hi.
És una meravella. Jo he tardat molts any i uns quants viatges a Itàlia a conéixer-la. Sempre passava alguna cosa (mal oratge, acabament de les vacances, més temps en un altre lloc...) i la anàvem deixant. És de les poquetes ciutats que han superat les espectatives i les recomanacions. Ara, pujar a una torre... doncs, jo no. Em conforme amb la silueta que es veu des de la via Francigena.
Elimina