Montecassino

De camí a Isernia (havíem desembarcat a Civitavecchia procedents de Sardenya) vam decidir pujar a Montecassino. Coneixíem la importància d'aquesta abadia pel contingut de la seua biblioteca, per tot el que s'escrivia i copiava al scriptorium i pels seus alumnes. En destaque, per conegut, sant Tomàs, nascut al castell comtal de son pare, a Aquino. També és un lloc famós per la batalla que hi va tindre lloc durant la Segona Guerra Mundial i sobre la qual han fet pel·licules cinematogràfiques i han corregut rius de tinta.

El que nosaltres preteníem era fer temps, encara al Lazio, abans d'entrar al Molise i anar a Venafro  a comprar la  mozzarella di bufala que volíem oferir als nostres amfitrions de Fragnete.

Actualment Montecassino és un poblet sense massa gràcia engolit pel renom de l'abadia. La població primitiva, romana, que s'assentà  en la plana (Casinum) pujà la muntanya per a dedicar un temple a Apolo. Aquest espai va ser on Benito de Núrsia  va instalar, al segle VI, el seu monestir i on va escriure les famoses regles de l'ordre que porta el seu nom i que organitzen  tot el monaquisme occidental. Aquesta muntanya no era només un lloc favorable a l'oració, també, ha sigut un lloc estratègic militarment i per això ha sigut atacat moltes vegades  amb la consegüent destrucció dels edificis que en cada moment s'hi trobaven. L'atac de l'aviació durant la Segona Guerra Mundial va tenir els resultats que podeu veure en aquesta imatge:

Abans del segle passat, però, també havia patit un terratrèmol i la invasió napoleònica. El papa Pau VI va beneir la restauració que ha deixat l'abadia com ara, avui en dia, la podem veure.

Nosaltres vam pujar la muntanya amb el nostre vehicle fins arribar al control i cobrament del pàrking. L'accés a l'últim tram de la carretera, el de l'esplanda que precedeix l'entrada al monestir, costa tres euros a canvi dels quals et donen un paperet on posa: "Cooperativa di lavoro Ora et labora". És a dir, utilitzen la regla benedictina com a nom d'una empresa privada. També informa el dit paperet que no tenen cap responsabilitat quant a robatoris, desperfectes, etc. que puguen haver en els vehicles. En fi, deixem-ho córrer. Jo no puc explicar molt bé l'abadia perquè no em va agradar, no em va emocionar. Es veu que les coses tan ben reconstruïdes no transmeten emoció que és, al cadavall, el que fa que una cosa t'agrade i la pugues evocar. 

És molt gran, té diversos edificis, claustres, zones enjardinades, botiga, biblioteca... i dos estàtues grans de santa Escolàstica i sant Benet que, segon la tradició eren germans, i que segons les tombes semblen els amantes de Teruel: hi estan representats agafats de la mà. Es va donar la casualitat que hi havia un equip de la Università degli Studi del Molise, dirigit pel doctor Giancarlo Ranalli i del qual formava part una investigadora valenciana, la doctora Pilar Bosch Roig, que estaven prenent mostres de les escultures per a poder-les tractar de la malaltia de la pedra que patien.

Vam passar el dia allà dalt i en anar-se'n les gentades de turistes, al capvespre, ens va envoltar una pau molt agradable. Aleshores vam entendre per què eixe lloc ha sigut tan important al llarg dels segles, per què ha sigut un emplaçament tan disputat.

Nota: Les imatges són d'internet.