Baelo Claudia i Tarifa

Hem passat uns dies viatjant per la costa atlàntica d'Andalusia. Volíem conéixer eixe extrem peninsular. Ens vam detenir a Tarifa i a la propera platja de Bolonia, un paradís surfista, una platja quasi salvatge d'arena blanca i aigües transparents. Però nosaltres, a banda de voler veure l'enorme duna característica d'eixa petita badia, buscàvem les restes de Baelo Claudia, una ciutat romana del segle II a.c. 

La vam trobar amb molta més dificultat que si haguérem buscat un hotel o una discoteca. En el recinte, protegit per una tanca metàl.lica, s'endivinen algunes de les construccions que la població utilitzava per a la indústria de les saladures, les salses i les conserves de peix. No la vam poder visitar millor perquè erràrem el dia: era dilluns i estava tancada. Recordeu el que ens va passar a Perugia, a la capella di San Severo? Doncs, el mateix aproximadament.

Tot i així, la visita pagà la pena. És un d'eixos llocs on sents la història, el passat de la gent que els ha habitat, i comprens que l'elecció per a instal·lar-s'hi és encertada. Baelo Claudia va ser un port comercial molt important i també l'eixida natural cap a Àfrica. De fet, si el dia és clar se'n distingeix la costa perfectament. 

Tarifa és un dels llocs que jo denomine punta. Allí es mesclen les aigües de l'Atlàntic i del Mediterrani. Dir Tarifa és dir surf: windsurf i kitesurf. Tarifa és una de  les destinacions més importants del món per a la pràctica d'aquest esport. Però la ciutat és més que tot això i ha sigut molt més encara. La seua situació és una veritable talaia natural. De les antigues muralles es conserva la Puerta de Jerez (al final d'aquest paràgraf) i alguns trams de llenços.

La porta es va obrir en entrar els cristians i haver d'ampliar las ciutat. Sempre passa el mateix: la muralla àrab queda enderrocada o envoltada per la cristiana. La successió de les ocupacions! 

El més característic (si voleu, l'altre emblema de Tarifa) del que roman de les proteccions de la ciutat  és el castell de Guzmán el Bueno, construcció hereva d'una fortalesa anterior construïda durant el segle X per Abd-ar-Rahman  III i que sembla que primerament va ser un assentament romà. També és conegut com castell califal.

És una edificació molt intervinguda amb la finalitat d'adaptar-la a les necessitats de cada moment segons circumstàncies diverses, com ara les armes que anaven inventant-se. Per exemple, va ser aquarterament en la guerra del francés i en eixa època calia fer lloc als canons. També pels atacs que ha patit al llarg dels segles. De tot plegat queda el que podem veure en la foto d'ací dalt.

En fi, una visita ben agradable d'aquests llocs costaners del Parque Natural del Estrecho, una zona amb una llum diferent a la nostra, a la de la vora mediterrània, i amb una obsessió per la metereologia: qualsevol persona t'informa, en saludar-te, de quan començarà a ploure, a quina hora exacta, i de quin vent bufarà l'endemà.

Fotos d'Ismael Vallès