Spoleto

La Umbria és una regió molt interessant i, lògicament, molt visitada. De vegades sembla que les ciutats  no et vulguen admetre si entre les dificultats per a aparacar, fins i tot en els afores, i les gentades que ocupen els carrers durant els mesos d'estiu resulta molt incòmode passejar-les. Tot i això, l'estiu passat vaig caminar ben a gust per Spoleto i no, com l'altra vegada, fa uns anys (ho podeu llegir ací), que fins i tot em vaig enfadar i en vaig eixir sense haver-la vist pràcticament.

En aquesta ocasió, vam acampar en la muntanya. Això ens permetia baixar al poble (o tornar al càmping) per San Pietro (teniu la foto a continuació) o pel pont (del qual parlaré més avall). 

L'església de San Pietro té dues característiques principals: la  façana i la ubicació, que és alhora lloc de guaita i de recolliment. El temple, romànic, està construit sobre un altre més antic, del segle V. Actualment només es conserva la façana del XII ja que la resta ha patit reconstruccions i intervencions diverses que l'han desdibuixada. És un plaer molt gran mirar i remirar la façana cada vegada que puges o baixes la muntanyeta, el colle que en diuen en italià.

Una vegada en la població i havent travessat la via Flaminia (actualment i en aquest segment, carretera nacional, la SS 3) podíem visitar la catedral, amb obres de Lippi i de Pinturicchio, per exemple. És un bellíssim exemple del romànic umbrià.

Vam recórer carrers i places, monuments i museus... ens vam fer un fart de visites interessantíssimes. No és costum, tampoc objecte, d'aquest blog fer una llista exahustiva (ni de bon tros!) de tot allò que hom pot trobar en una ciutat: avui en dia tenim al nostre abast molta informació descriptiva. Així que acabaré aquest article amb una referència al pont que ens permetia tornar per una via diferent a la que havíem emprat per a anar a la ciutat, la de San Pietro i la via Flaminia. Il ponte delle Torri va ser l'aqueducte que portava aigua a la població des de la muntanya a la Spoletium romana. La construcció actual és obra del XIII i l'han condicionada com a passeig turístic. Molt bonic. És el que evoque  amb major freqüència d'aquella població. També recorde sovint el rodatge d'una pel·lícula que sobre sant Francesc: estem prop d'Assisi i el poble no necessita massa adaptació: és romànic.

Fotos: Ismael Vallès.