Meritxell

Com la majoria dels santuaris, l'andorrà de Meritxell té un origen de llegenda, una llegenda centenars de vegades repetida amb, això sí, alguna variant local. Aquesta diu que, un dia de Reis, unes persones del llogaret de Meritxell van veure un roser silvestre (gavarrera en diuen) en flor, cosa ben estranya en ple hivern. En acostar-s'hi, trobaren una imatge de la Mare de Déu. La portaren a Canillo i la deixaren a l'altar de l'església amb la intenció d'edificar un altre temple per a honorar-la. L'endemà desaparegué i tornà al seu roser, sempre lliure miraculosament de neu. Així un parell de dies més. Bé ja sabeu com van aquestes coses, finalment convingueren que el que la Nostra Senyora volia era quedar-se junt al llogaret de Meritxell. És una història, com he dit al principi, arquetípica i que té la intenció  de cristianitzar divinitats paganes.

El cas és que es va construir una església durant el període romànic (segle XII) que va ser transformada en època barroca i també encara posteriorment amb la inclusió,  en el segle XIX, d'un cambril per a facilitar l'accés a la imatge (la de la gavarrera) de les persones devotes. Doncs de tot això i de les pintures murals interiors queda ben poc perquè un incendi va destruir l'edifici el 8 de setembre de 1972, dia de celebracions religioses i pujades a ermites i santuaris amb dinars i berenars al camp. Ja sabeu que el dies 15 d'agost i 8 de setembre es reparteixen les festes marianes. Penseu quan són les del vostre poble, si té patrona, i ho confirmareu. Sembla que després de la celebració d'aquell any es quedarien algunes brases o potser algun ciri encés que provocarien la desgràcia ja de matinada. Encara avui no s'ha aclarit totalment l'incendi. Per exemple, no se sap què s'ha fet de la imatge romànica original. 

El succés va causar una gran commoció en tot Andorra i no només van restaurar l'edific de què vos estic parlant i que actualment acull la història del lloc,  sinó que immediatament es va encomanar la construcció d'un nou temple, ubicat a tocar de l'original. En aquesta fotografia podeu veure l'edifici antic restaurat amb l'espadanya o campanar de cadireta.

L'edifici nou va ser construït  per l'arquitecte Bofill i es va inaugurar el 1976. M'agrada molt. És d'aquells edificis que et parlen.Té elements que evoquen el romànic de manera ben evident (mireu els arcs de la fotografia següent).

Intueixes que l'arquitecte no només ha volgut recollir la memòria de l'edifici pròxim, també ha volgut unir diferents estils constructius en una mena d'eclecticisme contemporani i amb un total respecte pel medi amb el qual vol confondre's o, si més no, no interferir. Hi ha un record al renaixement en el blanc i negre del terra i un homenatge a l'art islàmic en el pati del nord. 

Els dos edificis constitueixen un conjunt històric, un lloc que s'ha de visitar per l'emplaçament i per la bellesa de la nova construcció. Per a les persones catòliques té l'afegit que des del 2014, ja en temps de l'actula papa, és basílica menor. Recomanable.

Fotografies d'Ismael Vallès