Vaig dedicar un dels dies zuriquesos del proppassat mes de juliol a tornar a visitar la Kunsthaus. Bon costum això de tornar a un museu: sempre trobes alguna cosa que t'havia passat desapercebuda amb anterioritat. En aquesta ocasió em vaig fixar en l'autoretrat que Anna Waser (1678-1714) va pintar quan tenia 12 anys. Es veu la xiqueta amb el cavallet, el llenç, els pinzells i, també, el seu mestre.
Aquesta pintora i miniaturista suïssa va ser catalogada per Jean-Baptiste Descamps en l'obra La vie des peintres flamands, allemands et hollandois, de 1764. S'ha d'entendre, doncs, que va tenir una certa fama al llarg de la seua vida.
Unes sales més enllà, m'apareix la pintora austrosuïssa Angelika Kauffmann (1741-1807) i la seua obra Amor und Psyche (a continuació, junt a un dels autoretrats de la pintora).
Em vingué immediatament al cap el Museo de Cádiz on havia vist tres obres d'una altra pintora, ara gaditana, la també neoclàssica Victoria Martín del Campo (1794-1869): Autorretrato, Psique y Cupido (en la fotografia següent) i La Adoración de los pastores.
Em va cridar l'atenció la coincidència de temes entre les tres pintores i amb una certa diferència d'anys. Tenim autoretrats i Eros/Cupido/Amor i Psique. Segur que alguna persona experta en art en té l'explicació oportuna i ens pot il·lustrar en matèria de temàtica d'art segons les èpoques. Modes, en definitiva. De moment no tinc més intenció que donar a conéixer la, per a mi, troballa; els noms de les artistes; alguna imatge; un parell de dades de les seues biografies i esperonar la curiositat de la gent permeable a les manifestacions artístiques.
D'altra banda vull recomanar, durant els recorreguts per les sales d'exposicions, la lectura de les cartel·les que acompanyen les obres, prendre notes (cosa exòtica en temps de deliri fotogràfic) i investigar més tard. Especialment és interessant fer-ho quan trobem dones pintores ja que la seua presència en els museus és ben minsa. Si després ho escampem, oli en un cresol.
Cal reconéixer el mèrit d'algunes inicitatives per a divulgar el nom de dones que excel·leixen en diversos àmbits. És el cas del calendari (he enllaçat el de Creadores d'art) que cada any publica Intersindical Valenciana de la mà de la incombustible Macu Gimeno, responsable de l'Àrea de la Dona. N'hi ha més, evidentment. Que cada persona ens oferisca les que conega!
Les imatges són d'internet.
Aquesta pintora i miniaturista suïssa va ser catalogada per Jean-Baptiste Descamps en l'obra La vie des peintres flamands, allemands et hollandois, de 1764. S'ha d'entendre, doncs, que va tenir una certa fama al llarg de la seua vida.
Unes sales més enllà, m'apareix la pintora austrosuïssa Angelika Kauffmann (1741-1807) i la seua obra Amor und Psyche (a continuació, junt a un dels autoretrats de la pintora).
Em vingué immediatament al cap el Museo de Cádiz on havia vist tres obres d'una altra pintora, ara gaditana, la també neoclàssica Victoria Martín del Campo (1794-1869): Autorretrato, Psique y Cupido (en la fotografia següent) i La Adoración de los pastores.
Em va cridar l'atenció la coincidència de temes entre les tres pintores i amb una certa diferència d'anys. Tenim autoretrats i Eros/Cupido/Amor i Psique. Segur que alguna persona experta en art en té l'explicació oportuna i ens pot il·lustrar en matèria de temàtica d'art segons les èpoques. Modes, en definitiva. De moment no tinc més intenció que donar a conéixer la, per a mi, troballa; els noms de les artistes; alguna imatge; un parell de dades de les seues biografies i esperonar la curiositat de la gent permeable a les manifestacions artístiques.
D'altra banda vull recomanar, durant els recorreguts per les sales d'exposicions, la lectura de les cartel·les que acompanyen les obres, prendre notes (cosa exòtica en temps de deliri fotogràfic) i investigar més tard. Especialment és interessant fer-ho quan trobem dones pintores ja que la seua presència en els museus és ben minsa. Si després ho escampem, oli en un cresol.
Cal reconéixer el mèrit d'algunes inicitatives per a divulgar el nom de dones que excel·leixen en diversos àmbits. És el cas del calendari (he enllaçat el de Creadores d'art) que cada any publica Intersindical Valenciana de la mà de la incombustible Macu Gimeno, responsable de l'Àrea de la Dona. N'hi ha més, evidentment. Que cada persona ens oferisca les que conega!
Em sembla molt adient aquest article... Ja és hora que se sàpiga que hi ha més dones pintores del que sembla... Dissortadament, els noms de moltes d'elles estan amagades darrere el nom de pares, germans, marits i fills... Elles treballaven i ells signaven...
ResponEliminaRecomane també la visita del Museu de la Dona de Whashington capital. És una passada
Pepa, gràcies per la visita al blog i pel comentari. Prenc nota de la recomanació. No sé quan aniré a DC, però visitaré el museu. Molt bé les teues aportacions. Una abraçada.
ResponEliminaSi trobem poques dones pintores era perquè era un atreviment intolerable que una dona es dediqués a pintar, en comptes de mestressa de casa, a més a més quan el feia s'amagava sota el nom d'un home
ResponEliminaSí, Manuel, igual passava amb la literatura o qualsevol altra activitat "masculina". Mira el cas d'Oliva Sabuco: http://dolorsjimeno.blogspot.com.es/2012/09/la-dona-dalcaraz.html. Ara no tenim eixe problema però encara tenim el de la violència de gènere. En fi, amic, la lluita continua.
EliminaProposta suggeridora, la de visitar la Kunsthaus en un proper viatge a Zuric! Em fa pensar en la recerca “La dona: objecte i subjecte de l’obra d’art” de Núria Rius, adreçat als docents que en el seu moment vaig trobar prou interessant. És accessible aquí: http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf. Precisament en cercar l’enllaç veig que Carles Cortés i Montserrat Prudon de la UA van coordinar anys després “D'objecte a subjecte: la dona a través de l'art i de la literatura en les cultures mediterrànies” El teu article m’ha fet entrar ganes de llegir-lo ara! La lluita ve de lluny, sí, i cal continuar-la!
ResponEliminaAh, i el calendari de 2013 de la Intersindical, fantàstic!
Sílvia Aymerich
Moltes gràcies, Sílvia. Aquestes informacions és el que jo busque en els comentaris: que enriquiu el blog a fi que la gent que estiga interessada puga saber més del que he apuntat inicialment. M'alegra que t'agrade el calendari. Tu el coneixes ben bé. Gràcies per visitar aquest espai.
EliminaCrec que la primera imatge de Psique és una visita de les seues germanes, que la convencen de descobrir qui és realment el seu misteriós amant nocturn, que li havia prohibit de mirar-lo. La segona és quan, convençuda per les germanes, va encendre una llàntia d'oli i una gota que caigué va despertar Cupido. Ell la castigà a perdre el seu amor... però la història continua... i a més, té final feliç!
ResponEliminaVaja, ens has deixat amb la mel a la boca. Haurem de llegir la història sencera. En el neoclassicisme, com el seu nom indica, es van pintar moltes històries de la mitologia clàssica. Gràcies, com sempre, per les teues erudites aportacions.
EliminaLa Dolors, és molt enriquidor teu bloc. Només coneixia a l'Anna Waser, desconeixia l'obra de les altres dues artistes i gràcies a la teva informació he estat buscant més detalls sobre la seva obra i la seva trajectoria. Ara tinc lectura per uns dies. Moltes gràcies per mantenir un bloc tan interessant.
ResponEliminaGràcies, Cristina. Això és el que més m'agrada: que vos pique la curiositat. No saps com de pagada m'ha deixat el teu comentari.
EliminaFíjate que es muy interesante el tema que te preocupó y que nos propones...la pintura de las mujeres...es una historia bastante rica, sobre todo considerando las pocas (o ninguna) oportunidad que ellas han tenido a lo largo de la historia...Sin embargo, mira que curioso, el escritor griego Plinio el Viejo cuenta que la invención de la pintura se debe a una mujer llamada Kora, que era hija de un alfarero, Sicyonius, que en el siglo VII o VI a.C., viendo marchar a la guerra a su amado, pintó la sombra de este sobre un muro. Después el padre de ella pasó ese dibujo a una baldosa, la que se conservó expuesta en la ciudad hasta la invasión romana. Un abrazo, Dolors.
ResponEliminaBuenos días, Patzy. Muy interesante tu aportación. Me sonaba lo que cuentas pero más como leyenda. Viniendo de ti tiene credibilidad. Muchas gracias. Veo que tu blog va viento en popa, que publicas con mucha frecuencia. Enhorabuena! Una abrazo, amiga.
Elimina