diumenge, 15 de novembre del 2015

La badia de Cadis

He titulat aquest article així perquè és difícil entendre la ciutat de Cadis sense la seua badia. Algunes vegades ja he dit que els càmpings donen molta vida a les localitats i rodalies. Quan anàrem a Cadis pernoctàvem al càmping del Puerto de Santa María,  l'opció que consideràrem millor. Per a anar a visitar la capital, doncs, havíem d'utilitzar el transport públic. En aquest cas, marítim. Per a desplaçar-nos ens embarcàvem en un catamarà que uneix Rota i el Puerto amb Cadis. És un transport administrat pel Consorcio de Transportes Bahía de Cádiz. El trajecte és bonic: comença en l'estació fluvial del riu Guadalete, ja en el tram del llit refet, entra en la badia i la creua en línia recta fins al port de Cadis. És una vista gran, esclarida, amb la llum de l'Atlàntic, que és diferent a la nostra, i amb la pluja. Eixa pluja ens va impedir gaudir de la localitat que ens acollia.



El Puerto és una ciutat presumida que es complau a recordar el seu passat històric (n'atribueixen la fundació a un veterà de la guerra de Troia), les muralles, els cellers, la plaça de bous, el riu (potser per la batalla que en du el nom), el patrimoni arquitectònic... tot i que no s'estan de denunciar-ne l'estat, en alguns casos deplorable. Tant de bo la Fundació Hortensia Herrero es fixe en alguna de les belles esglésies que estan a punt de caure! Ho dic perquè aquesta dona ha finançat a València recuperacions artístiques molt importants: la basílica, Sant Nicolau i darrerament el Col·legi Major de la Seda.

Tornem a la capital andalusa, tornem a travessar la badia i parlem del Museo de las Cortes de Cádiz, que es va crear per a commemorar el primer centenari de la Constitució de 1812. Recordareu que el segon, ben recent, va tenir molta publicitat. És just recordar ara i ací que l'Ajuntament de Bocairent va retre homenatge a Josep Joaquim Castelló, fill del poble i diputat d'aquelles Cortes de Cádiz, que va ser explicat, entre d'altres, per Ismael Vallès Sanchis.

Tornem al museu. És completíssim: és pinacoteca, és lloc d'estudi, és arxiu. És un dels museus més il·lustratius històricament i artística quant a la varietat expositiva i unitat temàtica. També s'ha de destacar la cartografia històrica que conserva i els mapes explicatius. És un espai altament recomanable.  A continuació podeu veure una maqueta de la ciutat. Ocupa tota una sala per gaudi de qui la vol veure en detall.




S'hi veu perfectament que Cadis és quasi una illa, un polígon que s'endinsa en el mar, a excepció del tros que ocupa la Puerta de Tierra.



Si teniu sort quan aneu a Cadis, la fenícia Gadir, i l'oratge vos acompanya, podreu recórrer amb molta facilitat la ciutat (porteu un bon calcer). Hi ha diverses rutes temàtiques. La de la Constitució (en la foto anterior, el monument a les Cortes de Cádiz); la perimetral, que recorre castells i baluards; la medieval, la de les Índies (recordeu que Colom va mamprendre el segon viatge des el port de Cadis), etc. Per a tots els gustos i interessos.


Fotografies d'Ismael Vallès i Sanchis

10 comentaris:

  1. Vénen ganes d'anar-hi, Dolors. Fa restauracions molt importants la Fundació Hortènsia. No trigaré gaire en visitar Sant Nicolau, les pintures deuen ser un goig pel que es veu a l'article. Ja les havia vistes en un post que em sembla que posares al face. Una important troballa la d'Ismael.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teua visita al blog i per llegir l'article. Efectivament, el que fa la Fundación Horetensia Herrero en la nostra ciutat és impagable. Que ella siga milionària, que s'estalvie impostos... tant se val (hi ha qui trau els diners a llocs foscos), el que fa romandrà segles en els murs dels nostres edificis.

      Elimina
  2. Dolors ens tens ben acostumats i esperem amb impaciència l’entra al bloc.
    He estat en diferents ocasions a Cadis, però sempre a corre cuita. M’he perdut el catamarà, el Museo de las Cortes de Cádiz i... tantes coses més, he tornar amb més calma i gaudir de tot allò que ens ofereix aquesta bella ciutat.
    Felicitar al fotògraf per les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies de part del fotògraf i també conductor. Cristina, ho parlem i fem el viatge juntes?

      Elimina
  3. De petita vaig viure a Puerto Real, que és una ciutat molt especial. Anàvem a una mena de balneari a Cadis on hi havia unes butaques de vímet amb sostre i gaudia molt quan l'aigua se n'anava i després tornava. Ja de gran, he visitat Cadis, amb ulls de gran, l'he gaudida molt més. La badia que descrius, la vista des de la barana quan es pon el sol per l'oceà... Recorde que érem moltes persones mirant com s'endinsava dins de l'aigua i quan desaparegué, vam començar a fer aplaudiments. Fou un moment màgic.
    Gràcies per les teues cròniques. Són magnífiques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu pel relat dels teus records. Ja saps que pots escriure a la pestanya Veus amigues.

      Elimina
  4. He estado un par de veces en Cádiz y ninguna de ellas he visitado el Museo de las Cortes de Cadiz. ¡Qué fallo! Espero enmendarlo si se me presenta una nueva ocasión. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, intenta recordarlo. Es muy interesante aunque no me haya detenido en explicarlo. Como sbes, me gusta señalar y cada persona que lo lea que elija. Me alegra que te haya servido mi publicación, Isabel. Gracias.

      Elimina
  5. En la meua opinió, està molt bé, llevat de la menció a Hortènsia Herrero: Tota la pasta gastadora que tinga que la invertesca a València, que encara queden moltes coses per arreglar, tenim pocs mecenes i l'estat passa dels valencians. (com es diu vulgarment, cal tirar p'a casa!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els seus diners són privats i fets arreu del territori espanyol, per tant totes les zones tenen el mateix dret. Al Puerto hi ha un parell de tendes de Mercadona. De tota manera, el que ha fet a València ha sigut gràcies a la Unviersitat Politècnica i no gràcies als governs.

      Elimina