Vull parlar de Nevers, la ciutat francesa pertanyent a la nova regió que entrà en vigor l'1 de gener d'enguany: Borgonya-Franc Comtat. La vam elegir com a etapa en el nostre viatge de tornada de l'estiu passat i va ser una molt bona elecció tant per tenir càmping com per ser una ciutat del Loira. No és aconsellable veure tots els castells d'ambdues vores del mateix riu en el mateix viatge. És millor conéixer el riu a poc a poc, una ciutat darrere d'una altra, un castell de tant en tant.
Una ciutat que va ser desfeta pràcticament en la Segona Guerra Mundial, com malauradament passà a moltes ciutats franceses. Nevers va ser descoberta per les persones aficionades al cinema gràcies a la pel·lícula Hiroshima, mon amour, d'Alain Resnais, amb guió de Marguerite Duras. La protagonista és originària de Nevers i algunes de les escenes van ser rodades a l'èsgléisa de Saint-Étienne. Aquesta ciutat va ser elegida també per Éric Rohmer per al seu Conte d'hiver i per Georges Simenon per a la novel·la Les suicidés.
Una cosa que sempre m'agrada saber de cada ciutat que visite és amb qui està agermanada (caldrà trobar un terme femení per a aquest concepte atés que el génere gramatical de ciutat l'és). Et dona una certa idea del que pretenen les autoritats municipals, quins interessos tenen. Nevers és germana de la sueca Lund i de la tunisiana Hammamet, totes dues presents en un parell de pel·lícules ben recomanables. Respectivament, Fresas salvajes, d'Ingmar Bergman, i El paraíso ya no es lo que era, de Francesc Betriu. No deu ser casualitat el lligam cinematogràfic.
Fotografies d'Ismael Vallès.
Forma part de la xarxa de ciutats d'art i d'història, una classificació que fa l'administració francesa per promoure el turisme. Efectivament, Nevers té un patrimoni històric, arquitectònic, cultural i artístic notable. Visita obligada és la catedral, l'església de Saint-Étienne i el Palau Ducal. I passejar pel centre, no debades el terme flâneur és francés. Està acaronada per dos rius, el Nièvre i el Loira. També és part del Camino de Santiago, en el segment dit de Vezelay.
Fotografies d'Ismael Vallès.
Quan he llegit el títol he pensat afegir-hi un detall cinematográfic, però me l'havies xafat al text: Hiroshima mon amour, per dir alguna cosa, afegiré que a Nevers la protagonista va ser molt desgraciada. Vezelay és un nom que em recorda una magnífica església romànica: la Magdalena, que no he vist mai en viu (quasi sempre viatge en llibres...)
ResponEliminaDoncs, espera que l'església romànica que cites apareixerà aviat. Sí, Nevers va ser desgraciada per l'amant alemany que va tindre en plena guerra. La protagonista es diu Nevers per la seua ciutat i el protagonista Hiroshima per la mateixa raó. Gràcies, com sempre, per la teua visita.
ResponEliminaMe encantó no sólo la ciudad que nos presentas en la nota, sino las variadas referencias cinematográficas que añades (el cine es un arte que aprecio muchísimo!). Te mando un gran abrazo, Dolors!
ResponEliminaHola, Patzy. Me alegro mucho de que sigas por este mundo bloguero. Has visto Hiroshima,mon amour? Un abrazo grande, transoceánico.
EliminaEl viatge a Nevers de juliol de 2015 va cloure les visites d'estiu que havíem començat a Suïssa. Nevers era, per a nosaltres, una porta a les ciutats del Loira i a través del text de Dolors recordem les característiques d'aquesta ciutat mitjana francesa amb un bon patrimoni. En el record, el palau nobiliari renaixentista, avui reconvertit en servei municipal, la imponent catedral gòtica, la petita església barroca i Sant Étienne. Les petjades de la història i concretament la II guerra mundial visibles també pels monumnets i les làpides commemoratives, com la reproduïda al text recordan la resistència i els bombers que van salvar el pont sobre el Loira. La ciutat i en espacial l'emplaçament vora riu és, potser, el que més em va agradar.
ResponEliminaMolt bé. Un comentari que completa el que he dit i fa major justícia a la bella ciutat francesa. Gràcies.
Elimina