La sierra de Madrid?

Madrid, la capital i els pobles de l'àrea metropolitana, han inventat eixa denominació per a referir-se a la serra de Guadarrama principlament. Dic principalment perquè altres zones boscoses, com ara el hayedo de Montejo, també es troben incloses en eixa inexistent sierra de Madrid. Hi ha protestes de moltes comarques per l'apropiació indeguda. A més, és una manera molt grollera de carregar-se la toponímia, un bé, al meu entendre, que s'ha de protegir. Una cosa pareguda passa amb el Levante que també s'han inventat.

Tot i aquestes consideracions, jo he visitat Guadarrama en alguna ocasió. Faré esment en aquest article a l'estada d'uns pocs dies a Navacerrada, fent ús de la residència de temps lliure. Des d'allà vam fer escapades a diferents localitats i vam fer passejades per la muntanya.

El poble de Cercedilla no té res d'especial per a ser descrit. Sembla que l'aglomeració turística l'ha vulgaritzat. Podem salvar l'església de Nuestra Señora del Carmen, que té una façana amb llistons de fusta, com tenia la mateixa residència on m'hostatjava, segons la fotografia que ocupa tota la paret de la recepció. Em fa l'efecte que eixa fusta era el revestiment típic de la zona quan es construïa bàsicament amb els materials que es tenien a l'abast. Em va fer recordar la polonesa Zakopane. No sols per la fusta, també perquè aquesta localitat de la regió de Podhale era lloc de trobada d'artistes. Cercedilla ha acollit unes quantes personalitats de les lletres, les arts i la ciència: Ramón y Cajal, Sorolla, Luís Rosales, Carmen Martín Gaite, Josefina Aldecoa... 

Quan diem Navacerrada ens referim al port que separa les províncies de Segovia i de Madrid, però Navacerrada també és un municipi. Viu de la neu, de la temporada d'esquí, malgrat no ser un espai net com s'ha d'exigir a un lloc de tanta concurrència turística. No hi ha (si més no quan vaig estar-hi fa uns anys) cap contenidor ni cap paperera ni als peus de les pistes ni a l'aparcament. La gent  deixa les bosses tancades, fent xicotets munts. Pot semblar una acció cívica, però millor seria que s'emportaren les deixalles a casa. Potser el que es pretén abandonant-les és recordar a l'ajuntament o a al govern regional, segons tinguen repartides les competències, que la societat és més civilitzada que l'administració. Per a acabar-ho d'adobar, posaré un exemple i relataré una escena que vaig veure i em va sobtar d'allò més. Un cotxe de la Dirección General de Carreteras de la Comunidad de Madrid, aparcat junt a un altre  ocupat per una parella jove amb gos. Solten el gos, fa les seus necessitats, rebusca entre les bosses de fem, n'escampa la brutícia... i els del cotxe oficial fumant-se una cigarreta, tirant-ne la cendra per la finestra i rient les gràcies del gos.

Un del millors records d'aquella estada a Navacerrada és haver conegut i trepitjat els trams que es conserven d'una calçada romana, la de Fuenfría. Qualsevol dels itineraris que feu a peu per Guadarrama és bonic, però si a més n'elegiu un que combine un poc d'història, el goig és major. Un altre d'eixos millors records és el monestir de Santa María de El Paular, a Rascafría. Solament el retaule de l'altar major ja  justifica la visita, però no deixeu de mirar amb detall el cadirat del cor. També vos podeu allargar a La Cabrera i conéixer el Pico de la miel, una muntanya que canvia de color segons la llum del sol degut a la composició mineral específica de les capes superiors. Si, a més, voleu desplaçar-vos a Montejo a visitar la fageda, el viatge vos eixirà redó. Recordeu que tota la Sierra del Rincón és reserva de la biosfera cosa per la qual s'ha de reservar torn per a entrar en la fageda, una espera de mesos, però paga la pena. Tot és qüestió d'organitzar adequadament el viatge.