diumenge, 13 de maig de 2018

LA BIBLIOTECA DE PAIPORTA

El proppassat dia 4 de maig vaig tindre l’oportunitat de presentar el meu últim llibre, L’Europa que he visitat, a la biblioteca de Paiporta, un edifici poc sostenible des del punt de vista ambiental i molt incòmode per la falta d’aïllament acústic. Sembla que l’actual corporació municipal vol revertir aquesta herència, inaugurada un parell de mesos abans de la formació del nou govern.

Ara bé, vaig quedar molt gratament sorpresa per la professionalitat i l’amabilitat de les persones que es fan càrrec del que veritablement importa: els llibres. Vaig conèixer Paloma Puchades, la bibliotecària, una jove plena d’idees i projectes que, n’estic segura,  enllestirà amb èxit en benefici de la lectura i de la gent de Paiporta.

L’acte de presentació  va ser una lliçó de protocol. El protocol està creat per a entendre’s, perquè cada persona sàpia què ha de fer en cada moment i això és aplicable als semàfors, a l’ús dels coberts o a les salutacions i presentacions personals. A la biblioteca de Paiporta, en primer lloc es presenta la bibliotecària i ens dóna la benvinguda. A continuació la regidora Teresa Verdú explica en què ha de consistir l’acte i dóna la paraula a l’alcaldessa, Isabel Martín, que m’acompanyà en la taula i em va presentar abans que jo parlara del llibre.

Vos semblarà que és habitual el que conte. Doncs, no. No van dir res que no fóra precís ni, cap de les tres, van recórrer als tòpics que ameren, de vegades grollerament, aquestes activitats. Per si no és prou, cal que faça esment a l’informàtic que, amb una facilitat  proverbial, va fer funcionar a la perfecció (situació que sol ser la contrària en la majoria de llocs) la projecció de fotografies amb què acompanye les presentacions de L’Europa que he visitat, atés que l’editorial no ha posat en el llibre ni una foto ni un mapa, cosa que sobta en un llibre de viatges.

Així que estic ben contenta d’haver sigut acollida per l’alcaldessa, la regidora, la bibliotecària i l’informàtic i els reitere el meu agraïment. També torne a donar les gràcies a les amistats que em van acompanyar i a la gent de l’associació El Barranc  que van tindre l’amabilitat d’escoltar-me.



2 comentaris:

  1. Molt interessant açò que dius, tan planerament i amb tanta gràcia. Cal que la gent sàpia comportar-se com cal a cada lloc. Sense cap mala intenció, i per afegir alguna cosa graciosa, com que ja tinc anys, recorde aquells llibres per a xiquets anomenats d'urbanitat, que ensenyaven a saber estar; altra cosa seria l'autobús si a l'escola els donaren alguna lliçò d'aquestes, perqué sembla que actualment, els pares... passen del tema. Per altra banda, cal veure que l'acte va ser protagonitzat per dones, que normalment sou més assenyades en tot. Féu bé, per a vosaltres i per a nosaltres, en reclamar tot allò que us correspon; la cosa també anirà millor. I per acabar amb una altra gracieta sense ànim d'ofensa, recorde que ja ho deien les dones d'aquell cor d'antiga sarsuela espanyola: "Si las mujeres mandasen..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, mira, tens raó en tot el que dius. Pel que fa a l'autobús et conte una anècdota. Hi havia una parella jugant amb els mòbils amb el volum molt alt. Jo anava llegint i no em diexaven concentrar-me. Els vaig dir que l'autobús no era la sala de sa casa i em van contestar que tampoc no era una biblioteca. Gràcies, com sempre, per visitr el blog.

      Elimina