dilluns, 21 d’octubre de 2019

SABINA Y MARTÍN, de Francesc Català Gorgues


Després d’una pausa llarga, torne a publicar en aquest espai amb un comentari sobre el llibre citat en el títol, editat per Talón de Aquiles, la portada del qual podeu veure a continuació:



L’autor és valencià. Ni més ni menys que va nàixer al carrer de Na Jordana, quan encara naixíem a casa. Ha exercit de mestre a diferents pobles i ciutats de la nostra geografia, entre ells, Titaguas, Aras de los Olmos, Calles i Tuéjar. Això junt amb els seus lligams afectius amb Chelva expliquen, en part, el llibre. Ha publicat relats i poemes, pels quals ha sigut guardonat, i articles de premsa. És redactor de la revista social i cultural La Fénix Troyana
En començar a llegir Sabina y Martín, em van vindre a la memòria tres obres literàries. La primera va ser El impostor, de Javier Cercas, perquè tots dos autors expliquen fil per randa les converses, circumstàncies, encontres, coneixences, documentació, entrevistes, arquitectura literària, etc. que els porten a fer el llibre. Diu Català (pàgina 13): “Este libro es una novela pero no lo es. Un libro de relatos pero tampoco. Este libro guarda poesía pero no es un libro de poesía. Este libro es una crónica de un tiempo pasado pero aún presente. Aunque tampoco es eso, ello sería inexacto”.
Què és aleshores? Literatura, tout court.
També recordí Viatge al final del fred, de Joan Francesc Mira, que tracta una història de maquis a la comarca del Serrans i que conté un diari i altres recursos literaris o coincidències argumentals que fa servir Català.
La tercera obra que evocava cada vegada que descobria els coneixements de Francesc Català sobre la flora que descriu, i la natura en general, ha sigut LA SEGA, de Martí Domínguez, que també parla del maquis, els amors i els masos en aquest cas al nord del territori valencià.
No penseu que estic dient que hi ha molta literatura sobre este tema (i això que no he dit res d'Alfons Cervera), sempre estarà Billy Wilder per a aclarir-nos que l’important no és sobre què parles, sinó com ho contes. Si no fos així sols tindríem una pel·lícula de l’oest, una de policies, una d’amor, etc.
El que conta el nostre benvolgut autor és la història de Sabina i Martín, dos joves que van junts a escola amb Don Genaro, un mestre republicà de fortes conviccions pedagògiques que inculca l’amor per la literatura a Sabina, aspecte que en gran part del llibre és molt rellevant, com rellevant és que, al meu parer, el mestre, seguidor de Freinet, és la tercera persona protagonista. Dic persona perquè la natura també l’és.
Es tracta d’una obra ordenada en nou parts molt diverses: la veu del narrador, la de l’autor (de vegades coincideixen totes dues a causa de la gran implicació emocional i ideològica de Francesc), el diari de la protagonista, la reproducció del contingut dels articles d’un periodista anglès... És molt curiós que la vuitena part, dita Tiempo actual, i l’última estiguen dedicades a incloure la transcripció d’unes notes manuscrites que Sabina li lliura a Francesc Català a través de la seua néta Monique quan es trasllada a Chelva per a assistir a la presentació de la primera edició del llibre. És obvi, doncs, que Català ha enriquit el llibre. Em fa l’efecte que si no en fa un de nou, a cada nova edició afegirà algun capítol. És un home tan honrat i generós que no defuig mostrar al públic les seus troballes.
Així doncs,  a partir del relat propi que inclou Francesc Català al començament del llibre ja coneixem grosso modo la història que ens trasllada: una parella d’enamorats que se separa a causa de la situació política i  que es retroba efímerament anys més tard. No és poca cosa. Torne al cinema per a explicar-ho. Contava Alfred Hitchcock que una nit mentre li venia la son va tindre una gran idea i es va alçar per a anotar-la. L’endemà va llegir la nota: “Xic coneix xica”. És a dir, de nou, la importància rau en com ho contes. Francesc Català ho fa amb gran profusió de recursos literaris amerats per la passió envers la seua terra, la història i, per damunt, de tot l’amor pel magisteri.
En definitiva, un llibre de mestres: l’autor i el protagonista. Lectura molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari