Admeto que els desconeixia fins avui jo, aquests fets. Me n'assabento per la Menna Elfyn, presidenta del Pen Club del País de Gal·les, autora lideressa del Projecte Versions Múltiples, a qui agraeixo infinitament l'enviament del vídeo on, en celebrar els deu anys de l’entitat, remarca el compromís històric de les dones gal·leses per la pau. I ho fa recordant dos fets històrics rellevants, seguits de dos poemes d'una delicadesa expressiva impactant. Per als que enteneu bé l'anglès, us demano paciència perquè l’original gal.lès us anirà essent traduït a mida que avanci l'enregistrament. Alhora, però, us deixo un resum de la petita cerca que he fet sobre els dos fets històrics que esmenta. Properament, trobareu els poemes que l'autora llegeix després en la pàgina de l’autora en versions a diverses llengües.
FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
Primera Fita
· Som a principis de la dècada dels vint del segle passat i, arran dels horrors de la Primera Guerra Mundial que ha sacsejat Europa la dècada anterior, un grup de dones gal·leses decideix emprendre una campanya per la pau. A la Universitat d’Aberystwyth presenten una iniciativa conjunta de dones de Gal·les i dels Estats Units i, en un temps rècord, la petició és signada per gairebé 400.000 gal·leses i és enviada a Amèrica en un cofre de roure custodiat per una delegació formada per les dones que veieu a la fotografia de sota. D'esquerra a dreta són M.G. (Gladys) Thomas; Mary Elizabeth Ellis; Annie Jane Hughes-Griffiths i Elined Prys. Aconsegueixen presentar la petició l'any 1923 a Calvin Coolidge, president dels Estats Units, juntament amb la Lliga de Dones Votants que representa milions de dones estatunidenques. L'abril de l'any passat, marcant el centenari d’aquest fita, tornava el cofre al país d’origen, per a ser catalogat i digitalitzat a la Biblioteca de Gal·les, des d'on ja es poden començar a consultar els noms d’aquelles dones valentes.
Segona fita
Fem un salt en el temps de sis dècades, i ja som a principis dels vuitanta, el setembre del 1981 concretament. El col·lectiu “WOMEN FOR LIFE ON EARTH”, un altre grup de dones gal·leses, tan valentes com les seves àvies seixanta anys enrere, promouen una altra acció sota el mateix signe que l'anterior. Protesten contra la decisió del govern britànic de permetre míssils nuclears a la base de Greenham Common i acampen allà. El campament capta l'atenció dels mitjans l'abril de 1983, quan vora 70. 000 manifestants formen una cadena humana de 23 quilòmetres des de Greenham fins a la fàbrica de municions de Burghfield, tal com podeu veure a la foto de sota. Aquest fet serveix d'exemple a la creació d’altres camps de pau en una dotzena llarga d’indrets de tot Europa. Podeu consultar-ho en vuit llengües a la pàgina corresponent de la Viquipèdia.
Your blog has evolved into an essential part of my daily routine. Thank you!
ResponElimina