El Racó d'Ademús

 

Feia molt de temps que volia anar al Racó d'Ademús. En realitat hauria de dir que volia tornar-hi, però jo era tan menuda quan hi vaig anar per visitar uns familiars que no en tinc cap record. El meu primer cognom, Jimeno, comença per J perquè procedeix de Torrebaja, el poble del meu avi patern. 

Van ser un parell de dies molt bonics. El meu marit i jo vam visitar Ademús, Torrebaja i el parc natural de la Puebla de San Miguel. La primera ocupació va ser dirigir-nos a l'oficina turística d'Ademús. Ens va atendre Blanca, amb elegància, simpatia i molt bona informació. 

Esta oficina ocupa l'edifci de l'antic molí de farina que feia anar el riu Bohilgues, un dels dos afluents del Túria que li aboquen les aigües en la comarca. 

El pis superior acull un col·leccó de pedres i unes quantes maquetes dels edificis més emblemàtics de la zona. També hi ha un mostrari de les herbes que es poden trobar pels topants. L'estrella és la lavanda, l'espígol, a la qual dediquen tota una festa en el mes de juliol. Amb l'avançament de les collites, ara s'està considerant fer la festa al juny, però això ja es decidirà d'acord amb l'evolució de la planta. Ho apunte a efectes de prendre una millor consciència de l'emergència climàtica, de comprendre on arriben els efectes indesitjats.

El que sí teníem més a prop en el temps era la festa de les pomes, la manzana esperiega, les tradicionalment anomenades pomes gelades pel seu aspecte interior, aspecte que es deu a la cristalització del sucre. Ací al costat, el programa d'enguany. I ací baix, una foto de Maluy Benet que em va enviar en comprar-les al seu fruiter habitual.

 

M'ha resultat molt curiós saber que moltes de les meues amistats coneixen les pomes. Sospite que en llegir este text sorgiran més amanats de l'esperiega.

En arribar a Torrebaja i veure tantes façanes cobertes per parra verge, que en aquesta època està en un punt espectacular de color tardorenc, vaig pensar que si el Corfú de la família Durrell és de les buguenvíl·lees, Torrebaja és de les parres verges. Vam veure l'Ebrón, l'altre afluent del Túria dels dos que nomenava al principi, i ferem cap al parc natural a gaudir de la natura i del silenci.

Per a una altra visita han quedat les sabines mil·lenàries, les aldees i les ermites, el poblat de la Celadilla i moltes coses més.