ZURIC

Sí, Suïssa és molt civilitzat, sembla mentida que siga tan fàcil fer les coses bé, i en el nostre país tan malament, però: de Joseps, Joans i ases, n'hi ha a totes les cases.

 Deixant de banda que hi ha un partit polític que es dedica a fer campanya contra els immigrants, dient que Suïssa per als suïssos, i que els estrangers estan entrant en massa, que s'han de tancar les fronteres ja, trencar el convenis amb la UE, etc. (a mi m'ha arribat el pamflet amb una descarada estètica nazi a la bústia, tot un detall tenint en compte que els cognoms Vallès/Yago tenen molt poquet de suís...), llevat d'aquest detall —que de polítics rucs nosaltres també podem presumir— l’altre dia em passà una cosa MOLT FORTA.

Vaig estar tot el matí de porta en porta d'escoles d'idiomes entregant els meus dossiers (ací, de CV de màxim dos fulls res: un dossier ben gros tot ple de documents que acrediten que els documents que entregues són certs). En una d'elles m'atengué una dona de vora 60 anys, un poc aspra, però la pobra s’esforçava per dissimular-ho. Bé, al principi no em va fer molt de cas, però després es veu que li va agradar el dossier, començà a preguntar-me coses i, ja quan me n'anava em digué, llapis en mà:

Dona: - Disculpe, necessite que em diga un cognom.

Tenia el dossier obert, i la punta del seu llapis assenyalava el meu nom, disposada a eliminar o Beatriu o Vallès o Jimeno.

Beatriu: - No, és que els espanyols en tenim dos, de cognoms.

D: - Sí, ja, ja ho sé, però necessite que em diga un.

B: - No mire -li dic, assenyalant els cognoms-, és que aquest és el de la mare i aquest el del pare. Utilitzem els dos.

Jo somrient d'orella a orella, tota orgullosa, com dient "veus, tampoc som tant tercermundistes com sembla".

Ella, ni cas. I em solta:

D: - Sí bé, però el del pare sempre és el més important.

I subratlla Vallès!! I la tia va i em diu: - Tinga vosté un bon dia, Frau Vallès.

I jo em quede amb cara d'estúpida, i me'n vaig avergonyida, avergonyida de no haver sigut capaç de dir-li res! Ella, que és DONA, que inevitablement ha de tindre una mare, ella que se suposa que viu en un país molt civilitzat, un país suposadament anys lluny del nostre a nivell de drets, d'igualtat. Doncs perdona, perdona, quina merda de país és aquell que té en la constitució (qur no ho he comprovat, però ho supose) que els homes i les dones són iguals davant la llei, però els fills hereten única i exclusivament el cognom del pare, i les dones perden el seu cognom quan es casen, i damunt encara pensen i tenen la barra d'anar proclamant que "el pare sempre és més important"???????? Molt fort.

 I després pensava que és tot molt trist. Que estem en un país que ens dóna unes oportunitats que a Espanya ni pots somniar (bé, relatives, que jo encara no he trobat treball, tan fàcil com diuen que és de trobar..., però sí, una vegada en tens, de les condicions laborals estem a anys llum), però que si en un hipotètic futur ens donara per tindre un fill a Suïssa, portaria el cognom única i exclusivament de Raül. Mentida, ah no, perdó, si tenim un fill podríem elegir l'ordre dels cognoms, perquè seria espanyol, i és que en aquest país tant civilitzat, no n'hi ha prou de nàixer ací per tindre passaport suís, has de ser suís de TERCERA generació, els teus pares i els teus avis han de ser suïssos, si no, que et done passaport un altre país....

 Bé, ja està.  Tot era flipar en arribar: i sí, Suïssa funciona molt bé, tot sembla molt just, net, ecològic i hiperrespectuós, però després vas adonant-te de certes coses...

BEATRIU VALLÈS JIMENO

Zuric, 14 de desembre de 2012