Les gallinetes de dol

Les gallinetes de dol, de Mari Carmen Sáez i amb imatges de l’il·lustrador professional, llicenciat en BBAA i també escriptor, Àngel Carreras Devís, ha vist la llum el desembre de 2016 de la mà d'Edicions del Sud i la col·lecció El Baület.

Sáez crea una història enfocada principalment a explicar la igualtat, la llibertat, el respecte. La cosa és senzilla: un galliner molt poblat dominat per un gall opressor i cruel. Finalment les gallines li planten cara. Les Gallineta, Gallibruta, Galliplim, Gallinauta, Gallinova, Gallisàvia, Gallitafanera, en són els personatges.

Per a fer-ho fàcil d'entendre a la xicalla, Sàez utilitza animalets, un col·lectiu que ens recorda La revolta dels animals, el mític Animal Farm de George Orwell, solament que ací les gallines no expulsen els humans sinó un gall, el gall Gaietà, l'amo del galliner!, com es denomina a sí mateix.

Però eixa senzillesa de què acabe de parlar necessita molt d’ofici, un gran esforç per part de l’autora, una persona avesada a utilitzar un llenguatge riquíssim i un estil cultíssim. Recorde les lloances que li va fer Assumpció Cantalozella, la gran escriptora de Santa Coloma de Farners, admiradora de la literatura de les dones del País Valencià.

Dic açò de l’esforç perquè, i permeteu-me el cotext, quan jo escric, en general, senzillament deixe anar la ploma. Ara bé, quan escric per a infants o joves tinc molta cura en les qüestions de gènere i en el registre. La literatura és una eina importantíssima. Hem de fer-ho atractiu, fàcil i senzill,  però hem d’ensenyar, també llengua. Per tant, estic convençuda que Sàez s’hi ha esforçat molt. Ha aconseguit un llenguatge adequat, uns diàlegs creïbles i unes descripcions precises sense trair el seu bagatge literari. El seu ofici al servei de la història que vol contar. També la poesia. Sáez no es pot estar d'introduir de tant en tant un poema al fil del que narra.

D’altra banda, tira mà constantment de la ironia. Les gallines diuen no, per exemple, en alguna ocasió. Si  les personetes que lligen el conte no coneixen Llach o Raimon, no passa res, el NO de les gallines els arriba igualment. Ara bé, a les lectores adultes ens agrada trobar eixe gest.

També ha aconseguit fer-me recordar, un altre cotext, Almudena Grandes. Recordeu Las tres bodas de Manolita. Un dels personatges n’és “la señorita conmigo no contéis”. La Galliplim. Ni l’una ni l’altra volen involucrar-se en els problemes del grup al qual pertànyen. Contrapunt necessari al compromís de totes les altres.

Sáez ha usat l’humor i l’enginy. Per exemple, tenim gallines però segons conta la Gallisàvia hi hagué gallinos. O la parella Gallineta i Gallibruta. Hi ha moltes més cosetes així més o menys amagades que quan ho llegiu anireu trobant.

És de destacar com pren les coses que sabem o  convenim i les canvia a favor de la seua història. Cite: Gaietà deia que ell era el despertador del galliner i no les deixava dormir, perquè començava a cantar tots els matins molt d'hora, quan encara era de nit; amb ganes de molestar bona cosa.

Sabem que els galls canten, però no havíem pensat que ho féren per molestar les gallines.

És molt important tenir en compte tot el que diu el gall. Veureu, a un assassinat masclista no s’arriba per casualitat. S’hi arriba a poc a poc amb l’ajut de coses com el servilisme (Li manava que anara també al seu pal a netejar-lo); la falta de denúncia (Cadascú que s'apanye a sa casa); la por (el senyor Gaietà és fort i l'hem d'obeir); el menyspreu (Gaietà començà a acaçar-la, burlant-se'n, i no la deixava concentrar-se quan assajava); l'insult (Però, que ridícula que és,  pensa que pot volar. Les gallines són uns animalets sense cervell i no saben res).

Durant les reunions de les gallines, sempre amagades, es tracta el tema de la història: hem de saber d'on venim i qui som. La Gallisàvia diu: Sóc una gallina estudiosa i sé que als temps antics, el món era ple de gallines i gallinos que volaven junts i lliures pel cel. Això fa que la Gallinauta exclame: Ai! Si poguera fer realitat el meu somni, si jo anara a la Lluna. Així comencen les revolucions, amb un somni.

Quan la Gallinauta té un accident, Sàez introdueix de ple la solidaritat, dóna peu a l’inici de la revolta i finalment a l’autogestió. Però la nostra autora també ho fa amb un parell de denúncies relacionades amb la discapacitat i l’edatisme:

El gall  no vol gallines malaltes ni ferides al seu voltant

Som iguals, encara que algunes siguen velletes.

Quan finalment queden deslliurades del jou del gall, les gallines decideixen posar-se un mocador negre al cap per a recordar totes les que no pogueren viure lliures.

Tot plegat, un conte aparentment infantil que la xicalla pot llegir o entretenir-se a mirar els dibuixets, però que en les mans d’una mare, un pare, una mestra, un mestre, una àvia o un avi és un instrument de primera magnitud per a educar en igualtat.