Paralaje, de Teresa Jurado Lanzuela

Faig referència en aquesta entrada a la presentació del llibre del títol. En vespres electorals convé llegir poesia i reflexionar.

Teresa i jo ens vam conéixer l’any 1972. Vam fer lliga des de bon començament potser perquè ja en primer de carrera totes dues  treballàvem, cosa que movia alguns temes de conversa. Després per l’afecte mantingut any rere any. Els nostres domicilis familiars i laborals han anat en paral·lel. Ens hem ajuntat a Intramurs, Trànsits, Campanar i de nou a Intramurs. Així que durant dècades no he deixat d’estar en contacte amb la intel·ligència, la mirada crítica, la bondat, la generositat i l’anàlisi encertada de Teresa.

Quan em va mostrar el mecanoscrit que, grosso modo, és avui el llibre, no em vaig sorprendre, em vaig emocionar de pura admiració. Eixos poemes només podien ser d’ella.

El títol que els agrupa, PARALAJE, ens dóna molta informació. Paral·laxi, és la variació aparent de la posició d’un objecte, especialment un astre, quan canvia la posició de qui observa. Teresa  enfoca la seua mirada i ens la mostra tot respectant, per paral·laxi, que cada persona lectora varie la mirada.

En obrir el llibre trobem la dedicatòria. Als pares i als oncles materns: Pepe i Tonín. Pepe era el pensador de la família, el de la ironia i l’humor engrescador. Tonín, l’escriptor. Heus ací dues influències claríssimes de la nostra poeta. Com a curiositat, vos dic que l’any 2008 l’Ajuntament de Villar del Arzobispo encara va reeditar l’obra de teatre LA ROSA DEL MOLINO, d’Antonio Lanzuela.

A banda de  remarcar el títol i la dedicatòria, com acabe de fer, també vull dir que així com hi ha gent que utlitza les cites d’altres autors com si tirara un grapat d’arròs als coloms amb l’única intenció d’aparençar una erudició que no té, la nostra poeta marca les divisions que fa al llarg del poemari  amb cites exactes, aclaridores, adients al que pretén dir a continuació amb els seus versos, cites que coneix bé i que van des dels clàssics grecs (Plutarc) a l’actualitat (la nicaragüenca Gloria Elena Espinoza de Tercero). Homes i dones de la literatura i de la filosofia de gran influència en el pensament contemporani com és el cas de Zygmunt Bauman.

Per  a acabar, reproduiré el poema LX, l’últim, que per a mi és una declaració que tanca el llibre com a conjunt conceptual:

Y del sentimiento y la idea

Enroscados a la palabra

Surge la poesía

Gràcies Teresa, per donar-me l’oportunitat d’acompanyar-te el dia de la presentació del teu primer llibre.