Llibres per al nostre jovent

Sembla que darrerament hi ha un gran interés, a través de la literatura feta per persones que no són escriptores d’ofici, de deixar constància i testimoni de les vivències i records propis amb una finalitat pedagògica i de caire polític. Mireu aquests tres títols: Que nuestros hijos lo sepan, A los que vienen i La furia y los colores.

No he llegit encara A los que vienen, de Manuela Carmena (Penguin Random House), però l’incloc en aquest text perquè a través de la premsa i de les entrevistes televisives sé que encaixa perfectament en eixe desig de dirigir-se a la joventut actual (o futura si ens fixem en el títol) de què adés parlava.

Fa una temporada vaig llegir l‘últim llibre del Gran Wyoming (Madrid, 1955), La furia y los colores (Planeta). L’autor pretén contar la seua vida de músic i adoba la narració amb l’entorn polític que ell va viure de jove i pràcticament fins ara. Estic segura que totes les persones que ara estem entre la seixantena i la setantena entendrem absolutament tot el que conta. Ell és de Madrid i de Madrid parla però això no lleva que tot el que escriu siga ben entenedor des de qualsevol altra ciutat. Repassa amb clarividència i ironia l’església, la dictadura, el món judicial, l’exèrcit, la universitat, les lleis, la monarquia, la funció política, la mitificació de l’estranger, la Transició... El dedica als seus fills i afig: Para todos los que huyeron de aquel régimen infame de represión, crueldad y furia y se inventaron un mundo paralelo donde refugiarse, un espacio de amistad, solidaridad y amor. Un mundo de colores.

Doncs, bé, una d’aquelles persones que va fugir és Vicente Carrión Martínez. Aquest fotògraf de Bunyol acaba de publicar Que nuestros hijos lo sepan, dedicat als seus fills.

Carrión escriu aquest text a partir del moment en què s’adona que els fills no sabien que havia estat empresonat i es veu en la necessitat d’explicar-los la seua militància política en l’entorn del FRAP i les seues conseqüències; el pas per la universitat (curiosament estudia Medicina, com Wyoming), que abandona per a treballar; l’ingrés en la presó, on coincideix “con uno de los hermanos de Alzira”; la tortura; la fugida a França... i el retorn per a fer el servei militar.

Descriu molt bé el món de la clandestinitat, l'ús de les vietnamintes, els àlies o noms de guerra, el repartiment de propaganda, les claus de comunicació i altres mesures de seguretat. Remarca la importància de la solidaritat i l’amistat i també el suport de les persones que fugiren cap a França en acabar la guerra i que trenta, i més, anys després encara havien d’acollir els fugitius politics.

Aquest llibre és una autoedició i el podeu comprar en la Libreria Primado de València.