Altres maneres, encara, d'accedir a la lectura

Com ara els grups de lectura menuts i, de vegades, d'un parell de persones que formem en ocasions amb alguns familiars o entre les amigues per a intercanviar llibres i a més comentar-los i debatre'n.



Així va aribar a les meues mans per segona vegada Manual para mujeres de la limpieza, de Lucia Berlin. La primera vegada va ser perquè li'l vaig comprar a la meua filla i se l'endugué a sa casa. Habitualment ella llig el llibre i després, me'l deixa.  O a la inversa si soc jo qui en fa el préstec. No vivim a la mateixa ciutat i, per tant, sol passar molt de temps d'espera. Per això no l'havia llegit encara tot i les ganes que en tenia. Començà a fer-me goleta l'article d'Eulàlia Lledó al seu web.

Fa uns dies la meua estimada veïna i amiga, Pepa, amb qui solc tenir un considerable tràfec de llibres, em va deixar el de la Berlin a fi que el llegira i li'n donara el meu parer. Com a curiositat vull afegir que en aquest cas va ser la seua filla qui li'l va regalar. De mares lectores, filles llegidores.

I a les mans el tinc. Gaudint del relats.


Però, com recordareu si heu seguit les dues entrades anteriors, hi havia una novel·la pendent: La conjura de los necios, de John Kennedy Toole. Pendent per haver-la interrompuda en diverses ocasions a favor d'unes altres. El cas és que fa uns dies que l'he acabada. És una novel·la que no decau en cap moment, que no deixa res abandonat perquè per molt irrellevant que semble un detall, un personatge, un lloc, l'autor ho presenta de manera que en cap moment et sens perduda i en algun moment de la novel·la ho recupera. Ara bé, amb ironia, puc dir que en cas de pèrdua no passaria res perquè l'amic Ignatius Really és tan demencial que pot ocórrer qualsevol cosa i la contrària. Una crítica ferotge de la societat estatunidenca de Nova Orléans estant.

Kafka y la muñeca viajera, de Jordi Sierra i Fabra, és l'últim llibre que he llegit. És altament recomanable, curt, deliciós. Podem aprendre potser  més de la  vida de Franz Kafka gràcies al gran Jordi Sierra i Fabra que en una biografia convencional.  La història és senzilla, emotiva, d'una gran bondat de Kafka envers una xiqueta que plora sense consol perquè ha perdut la seua nina jugant al parc. Kafka no s'ha vist mai en una situació així i decideix convertir-se en el carter de les nines, cosa que li dóna molta feina atés que ha d'escriure cartes de la nina dirigides a la xiqueta. Té la complicitat de Dora Diamant, la seua companya en aquells dies i qui va donar a conéixer la història de la nina. No en tenim documentació però Jordi Sierra i Fabra fabula una possibilitat del que va passar.

Vos desitge un bon estiu ple de lectures.