diumenge, 14 de juny de 2020

Continue llegint


Semblarà un poc estrany, sobretot a qui no freqüente aquest blog i hi haja arribat pel títol tan clar (De viatge), que últimament només parle de literatura i més exactament de les meues lectures. La raó és ben senzilla: ja no viatge massa per diverses causes com ara l'ecologia, canvis en la meua vida, motius de salut... i darrerament pel confinament. Bé, anem per feina.

En el text anterior parlava de les diverses  maneres d'elegir lectures. N'he d'afegir una altra: les cites incloses en les  conferències. L'escriptora Isabel Barceló ens va parlar sobre les seues experiències literàries (la podeu escoltar en aquest vídeo) gràcies a la iniciativa de la Biblioteca Valenciana per haver guanyat el Premi de la Crítica 2019.


I encara una altra: els blogs i els webs creats per a eixa finalitat, com és el cas de Maluy Benet i Literatura per a tothom. L'autora va publicant fragments d'obres que  li han agradat, cosa que és una invitació per a llegir el que ella suggereix i de vegades conéixer noves autores i autors.


En el primer cas, Isabel va citar el llibre de Jordi Sierra i Fabra Kafka y la muñeca viajera. Em  va impressionar tant la manera com en va fer l'explicació, com en va parlar, que immediatament vaig demanar el llibre a Lola Samper, la llibretera de Gaia. Per diverses circumstàncies no l'he pogut tenir a les mans fins ara. Encara no l'he obert perquè tot i que tinga moltes ganes de llegir-lo mantic un ordre i tinc a mitges el de John Kennedy Toole ja que el vaig abandonar a favor de L'esperit del temps, de Martí Domínguez, novel.la proposada pel grup Muro llig.

Escrita en primera persona narra els anys del nazisme des de l'annexió d'Àustria (la famosa Anschluss que Éric Vuillard ens contà tan bé en L'ordre del dia) a l'acabament de la Segona Guerra MundialCom no m'agrada fer  "pedreta descoberta" ni la meua pretensió és la crítica literària, vos convide a llegir  Martí Domínguez i si l'heu llegida i en voleu fer algun comentari vos oferisc aquest blog.


J. K. Toole i el seu Ignatius Reilly continuaren esperant perquè em vaig posar a llegir les dues primeres novel·les de la saga del dectectiu Roures de Marta Robles, A menos de cinco centímetrosLa mala suerte.

I encara esperaren més perquè, gràcies a un reportatge periodístic, vaig buscar i aconseguir El corazón con que vivo, de José María Pérez González, Peridis, sobre la Guerra Civil. M'agrada molt aquest autor per la senzillesa narrativa i el gran contingut documental dels seus llibres, a banda de l'acurat tractament de la Història. El vaig conèixer com a narrador per les seues novel·les històriques sobre reines i reis castellans medievals.

Així és que ara toca passejar per Nova Orléans i després anar a Berlín. Abans, però, he d'acabar la reserva de premsa diària i setmanal que està saludant-me des de la prestatgeria per reclamar la meua atenció.

Una última cosa: sempre llisc en català, tant les obres originals, òbviament, com les traduccions. Només si en alguna ocasió no trobe la traducció catalana, llisc en castellà. De vegades hi ha alguna excepció deguda a les diverses maneres d'elegir lectures.







8 comentaris:

  1. Molt agraïda pels teus suggeriments. També a Maluy per com ens fa conèixer bons escriptors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cal llegir, sempre. I no costa tant adquirir l'hàbit.

      Suprimeix
  2. Molt enriquidor tot el que ens dius i com ens mostres les propostes de lectura.
    Gràcies Dolors.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies per les teues propostes i la passió q tens quan parles de llibres o viatges. Per cert, molt bé, convé viatjar poc o gens, perquè ens carreguem el planeta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Efectivament, per això ve a tomb el llibre de Kafka. Va ser ser Vicent Cucarella qui va començar a fer-me veure la insostenibilitat dels viatges. Li estic molt agraïda. Gràcies, Glòria.

      Suprimeix
  4. M'encanta el teu blog ..... jo els blogs, fins i tot el meu, els visito poc, perquè feisbuc m'atrapa mes, probablement per que és molt interactiu.
    Sempre tinc un munt de llibres pendents de llegir i vaig poc a poc perquè tinc moltes coses que fer ... pintar, el jardí, els gats, amics, la meva parella ....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, Manuel. M'alegra molt llegir-te. En el teu cas el que has de fer és pintar i pintar. Una abraçada i gràcies per la visita.

      Suprimeix