dilluns, 9 de novembre de 2020

Una novel.la que no m'ha agradat

I aleshores per què l'he llegida, acabada i, ara,  comentada? Doncs perquè em vaig registrar en un projecte que es diu EDICIÓN ANTICIPADA, del grup editorial Penguin Random House. 

Em van preguntar quines eren les meues preferències literàries i si estaria disposada a fer una ressenya dels llibres que m'enviaren electrònicament, ja que es tracta d'una aplicació virtual. 

Als pocs dies ja tenia al meu telèfon mòbil ANTICA MADRE, de Valerio Massimo Manfredi, editada per Grijalbo.



La primera sorpresa vingué de la mà de l'aparador de la llibreria que freqüente (Gaia, a Benmaclet): allí estava la novel·la. Uns dels hams que llança Edición Anticipada és que t'envien els llibres abans de la distribució comercial.

La segona i definitiva sorpresa va ser que Manfredi no ha millorat gens la seua literatura des que el vaig conèixer per un dels seus llibres sobre Alexandre el Gran, atreta pel personatge. Em va decebre perquè no aportava res que igualara (menys encara millorara) les novel·les de Mary Renault. I això que l'escriptora anglesa fa una trilogia sobre el rei macedoni perquè estira l'èxit (i potser la documentació acumulada i no utiitzada) de la meravellosa EL MUCHACHO PERSA. En el cas de Manfredi no vaig acabar la trilogia, amb un en vaig tindre prou.

Tornem al que ens ocupa. Antica madre (un títol inexplicable lingüísticament) narra una expedició encomanada  per l'emperador Neró a un grup dels seus millors militars veterans  per arribar a les fonts del Nil. En realitat és una excusa per a anar capturant, pels diversos territoris que travessen, persones i animals per al circ de Roma. Aviat la novel·la es converteix en una aventura típica de la literatura juvenil dolenta. Entreté però no informa adequadament. Es veu que Manfredi ha recopilat molta documentació però li pot més acabar prompte la novel·la que mostrar calmadament el que hauria de traslladar. La seua literatura, la manera de narrar, no té interés. En aquest punt he d'aclarir que jo no venia de llegir Almudena Grandes o Martí  Domínguez o Joan Francesc Mira o Rosa Montero, acabava de llegir altres cosetes menors. Ho dic perquè quan s'acaba de llegir una bona novel·la costa apassionar-se per la que a continuació tens entre mans si no està a l'alçada i, ara, no ha sigut el cas, no hi ha disculpa per a Manfredi.

El que menys m'ha agradat és que ni amb un  bon mapa podia seguir l'itinerari que descriu. No saps mai si van cap al nord o cap al sud! Jo llisc amb diccionari  i mapa al costat, en aquesta ocasió no hi havia manera d'aclarir-me. D'altra banda, es permet algun comentari d'ètica actual que de cap de les maneres és compatible amb l'època que hi tracta.

He d'enviar aquest comentari a Edición anticipada. Per això l'he escrit al blog. Segons el que vaig entendre és així com s'havia de fer.

D'ací uns minuts em llançaré de cap a rellegir LA MELODIA DEL DESIG, de Ferran Garcia Oliver, i tenir-la fresca per a comentar-la en el grup de lectura Muro llig. He dit rellegir no per un posat prou esnob i estés sinó perquè ja la vaig tenir en un altre grup de lectura, El Micalet parla de llibres.

Cap comentari:

Publica un comentari