dissabte, 21 de novembre de 2020

La voz del ángel

La segona experiència en Edición anticipada és La voz del ángel,  novel·la de Frédéric Lenoir editada per Grijalbo i traduïda per Marta Cabanilles. 




El llibre està dedicat a la memòria de Victor Hugo i Etty Hillesum. En buscar informació sobre aquesta dona em trobe amb la cita de l'assaig Un ungüent per a tantes ferides, d'Adrià Chavarria, publicat pòstumament el 2011, que analitza  l'obra de l'autora jueva i de qui anirem sabent alguna cosa al llarg del llibre de Lenoir. Adrià Chavarria, mort fa uns anys, i jo vam ser companys en la junta de l'AELC. El recorde amb estima. A més, Un ungüent per a tantes ferides va ser editat per Denes, l'empresa de l'amic Francesc Ferrer. Doble coincidència. 

La novel·la de què parlaré tot seguit m'ha dut a la memòria la magnífica pel·licula de1971 Harold y Maud, del director Hal Ashby i amb música de Cat Stevens. Recorde que la vaig veure al cinema Artis de València i em va agradar molt. Presentava unes idees que en aquells anys últims del franquisme eren noves i atractives a més no poder. Encara ara pense que no sé com la van deixar passar i estic segura que en aquests moments d'involució ideològica no s'hauria pogut distribuir sense tenir algun grup reaccionari a les portes dels cinemes cridant libertad.

Harold és un jove aficionat als soterrars i a simular suïcidis. Maud és una anciana que ha decidit llevar-se la vida en fer els 80 anys perquè senzillament creu que ja n'hi ha prou. Enceten per casualitat una relació d'amistat quan coincideixen en un cementeri. Parlen de la vida, de l'alegria, de la felicitat... de tot allò que no s'aprén a l'escola o es debat en la família.

En el cas de La voz del ángel, els protagonistes són el jove Hugo i l'anciana Blanche. Coincideixen en compartir la mateixa habitació de l'hospital. Hugo ha intentat suïcidar-se i Blanche ha decidit deixar-se anar abandonant l'alimentació. Solament beu algun glop d'aigua. Li queden tres o quatre dies de vida quan comença a conversar amb Hugo tant bon punt el jove es recupera i obri els ulls. Esquerp al principi, va sent captivat per la fermesa i la dolçor de Blanche. Com la literatura tot ho soluciona, l'autor diu que tot i estar la dona tan malmesa físicament l'enteniment li funciona de meravella. Les converses entre tots dos són la base de la novel·la.

El capítols, curts, encapçalats per la frase França, juliol de 2019 van alternant-se amb uns de més breus encara dits Polònia, gener de 1945. És una informació suficient per a endevinar qui és Blanche i què ha sigut la seua vida. Però com que jo entenc que la pretensió de l'autor no és exactament deixar petjada literària sinó filosòfica, li podem perdonar certs error o petites deficiències de caire argumental o d'estructura narrativa. Ara bé, he de dir en justícia que té una prosa elegantíssima i que crea uns diàlegs de gran interés i  molt ben documentats filosòficament, no debades Lenoir és filòsof (recomane visitar el seu web). Diré més: literàriament aquesta novel·la és  millor que moltes de les que passen per grans obres. Un vocabulari just, encertat i precís. Tot el text está farcit d'informacions sobre diversos aspectes de la ciència i la filosofia. La protagonista ha sigut professora d'aqueixa matèria. Interprete que és un alter ego de Lenoir. També he pogut copsar alguna crítica al sistema educatiu. El protagonista sap qui és Victor Hugo perquè porta el seu nom però en canvi, quan l'anciana li pregunta si sap qui és Baudelaire, el jove li contesta que potser l'ha estudiat a escola però no s'enrecorda. És cert, a França també  han rebaixat molt els continguts de literatura en l'ensenyament.

Per a acabar, suggerisc la conveniència de recomanar La voz del ángel als estudiants de Filosofia. Seria una bona ferramenta i un gran ajut en mans d'el professorat interessat a explicar als joves la mort digna, l'eutanàsia, l'holocaust, la generositat, la llibertat, les relacions familiars, l'afectivitat, l'amor, l'amistat, l'incest, l'ecologia... En definitiva, la vida.

NB: No sé si hi ha traducció al català. Com sabeu, jo llisc traduccions catalanes de les llengües que no conec, però Grijalbo m'ho envia tot en castellà. Al capdavall és un idioma que també conec.

2 comentaris:

  1. GRàcies per la informació i el comentari. Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-me. Tot un luxe. Una abraçada i molts ànims per a suportar aquests temps pandèmics.

      Suprimeix