dissabte, 19 de desembre de 2020

El començament d'una escriptora

Continue llegint els llibres que trie d'entre els que m'ofereix Edición anticipada. Acabe de llegir La boca de los cien besos, la primera novel·la de Tula Fernández, publicada per Penguin Random House Grupo Editorial a través de Caligrama, el segell d'autopublicacions.

Vaig començar amb una certa prevenció per ser una opera prima autoeditada. Però com que el més habitual és que les editorials no acompanyen les autores i no atenguen les obres, és a dir, no fan funcions editorials (Neopàtria, per exemple, cobra les correccions) sinó simplement fan funcions d'impremta, darrerament estic pensant que o publiques en el teu web o blog o et llances on calga per a donar a conéixer la teua obra.

Amb aquestes cavilacions, vaig encetar La boca de los cien besos. M'atrapà de tal manera que no he pogut parar de llegir fins el final, aquesta mateixa vesprada. No cal dir que m'ha agradat molt. És una història que transcórre al llarg del segle XX per Canàries,  Cuba, Miami i Barcelona. El fil conductor és el quadre que dóna títol a la novel-la i la clau de volta és un personatge tendríssim, Walfrido. 

Al llarg de les pàgines viatgem de Canàries a Cuba: la família ha de fugir de la pobresa. De Cuba a Miami: la família ha de fugir de l'assetjament polític. De Miami a Barcelona: la protagonista vol encetar una nova etapa en la seua vida. De Barcelona a Miami: la protagonista torna amb la família. Efectivament, la novel·la és una història familiar amb ramificacions que l'autora encaixa amb mestria i una sòlida arquitectura. La narració és vehement (em fa l'efecte que és una clara transferència del tarannà de l'autora) i  fàcil (no t'hi perds mai tot i les continues giragonses de l'argument). Tot això adobat amb informacions certament interessants sobre història, art, costums, dites i refranys, etc. 

Li pose dos notes, diguem-ne, negatives. Una, els diàlegs. Tula Fernández hauria de fer-los més precisos i amb menys tocs enginyosos. L'altra, el tractament de la prostitució, sempre vista i justificada des d'un punt de vista masculí. 





8 comentaris:

  1. Quina veritat: als autors i autores, sovint, els editors i editores ens deixen caminar tots sols pel cami que ens porta al lloc on viuen aquells que escrivim. Menysmal que no sempre és així, i "aleshores, caminar" és un plaer

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies per compartir les teues lectures, comentaris i reflexions

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, amiga. Benvinguda al món dels blogs.

      Suprimeix
  3. Gràcies Dolors pel comentari de la boca dels cent besos i els suggeriments que fas per millorar la novel·la.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És molt difícil fer una novel·la. Has de crear els personatges amb coherència i inventar (o recrear) una història amb un fil argumental creïble on encabir-los. Esta xica ho fa bé però li perd allò de mostrar que en sap més del que diu i com és de gracioseta. Pense que no s'han de posar tantes vísceres, s'ha de ser més racional.

      Suprimeix
  4. Buenas tardes Dolors: Soy Tula Fernández, la autora de la boca de los cien besos. Me he topado con tu comentario en megustaleer y de ahí he pasado directamente a tu blog. Antes de nada quería agradecerte tus palabras y sobre todo tu tiempo. Ha sido para mi una emocionante sorpresa ver que una persona con un criterio amplio de la literatura haya dedicado su tiempo para leerme. De nuevo gracias por ello. Efectivamente es una opera prima autoeditada y escrita por una autodidacta. Me queda un enorme camino por recorrer pero estoy decidida a hacerlo. Tengo una segunda novela lista para ser publicada. Me ha interesado muchísimo la valoración que haces sobre la obra y especialmente tu reflexión respecto a los diálogos. Estaría interesada en aprender más y conocer tu opinión en mayor profundidad. No hablo ni escribo catalán pero, habiendo estudiado latín, me resulta muy familiar.
    Gracias por compartir mi libro en tu blog

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias a ti por tomar en consideración mi comentario. Creo que sería mejor que nos escribiéramos en privado: dolorsjimeno@gmail.com. Feliz año y mucha suerte con el nuevo proyecto literario.

      Suprimeix