dilluns, 13 de setembre del 2021

Bragança


Una ciutat ben agradable. Una sorpresa per a mi potser perquè no hi tenia cap expectativa. Sols pretenia arribar i fer la flâneuse. Però Bragança requereix més atenció que una amable passejada. No hi vaig veure voreres de pedretes com a Coimbra o, sense anar més lluny, a Vimioso però tampoc no calia, és una ciutat  neta, immaculada, que per si mateixa conforma una decoració de bon gust. Els carrers, amb llambordes, tenen un bon manteniment.


Havia llegit que era una ciutat alegre i alegre estava la gent que, a la plaça de la Sé, sentia la música i mirava els preparatius de la Volta  a Portugal perquè per casualitat, eixe mateix dia que nosaltres la visitàvem, feia etapa a Bragança.

Va ser una situació en principi incòmoda pel soroll i pel  sexisme que amera aquest tipus d'activitats al voltant de les proves ciclistes. Em feia llàstima veure unes jovenetes ballant escassament vestides.

Vam pujar xino-xano al castell. Carrers tranquils, poca gent, bon comportament vial. El castell, monument nacional, està ocupat pel Museu  Militar i no vam entrar. Cada persona tenim unes curiositats i uns interessos. Vam gaudir de les panoràmiques i la calor ens indicà que convenia començar a baixar.

Vam entrar al Museu Ibèric de la Màscara i del Vestit, a tocar de la muralla. Gratuït, ben atés, ben explicat. Això no hauria de ser destacable però Bragança és acollidora i ofereix moltes activitats, centres culturals, museus, etc. de manera esplèndida.

Per a obtenir informació turística hi ha una oficina interactiva. Interactiva vol dir que, a banda de tenir tota mena de fullets i mapes en paper, hi ha un sofà amb una pantalla al davant on, en bucle, van passant imatges de la ciutat. La dona que atenia el local, com les dues del Museu Ibèric, molt amables, ben informades i amb un castellà perfecte.

En el mateix carrer es pot visitar el Centre de Fotografia Georges Dussaud, amb una exposició permanent d'aquest fotògraf francés i altres temporals. Molt interessant.

Ens tancaven el centre per la prova ciclista i vam haver d'acurtar l'estada. Ens esperava el parc natural de Montesinho. Aquesta regió de Trás os Montes és per a conéixer-la i, després, tornar-la a visitar.



6 comentaris:

  1. Amb ganes de revisitar Bragança després de la teua magnífica descripció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Un viatge molt bonic és Zamora i Bragança i els Arribes del Duero. Ara, amb la tardor els caducifolis són una bona companyia. Benvinguda al blog.

      Elimina
  2. Dolors Jimeno MOntesa...és un plaer llegir-te....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, l'admiració i l'afecte van en les dues direccions. Gràcies.

      Elimina
  3. Gràcies Dolors, fan ganes de visitar Bragança.

    Sal.lus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sal·lus. Amb un entorn de tant de soroll, de tota mena, gaudir d'una ciutat calmada és un luxe.

      Elimina