Quan vaig saber que Zamora era denominada la bien cercada em va vindre a la memòria Rodes, la ciutat circuïda de muralles. No tenen res a veure ni la ciutat lleonesa ni l'egea, però la protecció de les ciutats en temps passats era vital i calia fer unes construccions ben robustes, sobretot si eren zones susceptibles de ser atacades amb freqüència. Curiosament no recordava bé les muralles de Zamora de la meua visita anterior.
Actualment és un goig veure-les perquè han fet una reconstrucció important i molt ben explicada i, també, perquè hi ha un parc amb escultures que augmenta la bellesa de la zona. Es tracta del Parc del Castell, ornat amb obres de Ramón Lobo. Aquest artista té un museu en la mateixa plaça de la catedral.
De camí a les aceñas vam veure la placeta de San Claudio de Olivares, una de les tantes esglesietes romàniques repartides per tota la ciutat. Malauradament estava tancada. La gent castellana és poc matinera. Recorde que una vegada, a Toledo, no vam poder desdejunar-nos fins que vam arribar a Madrid. Una coneguda em deia "para qué van a abrir pronto en Toledo, qué tienes que hacer allí". Ella era de Soria!
Les aceñas són molins moguts per l'aigua, en aquest cas per la del riu Duero. Les de Zamora són de les més antigues de la península. La que podem veure
en aquesta fotografia és la Aceña de Olivares (el nom del barri, com el cognom de l'església de San Caludio, que està al costat i que hem vist més amunt del text) i data del segle X. Recordem que estem en una zona cerealista, la Tierra del Pan. Des de fa segles han hagut de treballar el blat i altres cereals per a traure'ls tot el profit possible, de vegades, l'únic aliment de la població.
Les ciutats s'estenen i, com tu dius, sembla que es protegeixen amb murs i construccions robustes: braços tancats per protegir el seu cor de lloc vivent. La relació entre l’arquitectura i la vida dels éssers humans és un tema apassionant: hom no sap si la ciutat fa al ciutadà i la ciutadana, o si les persones fan la ciutat a la seua mida. Hi ha un llibre ben interessant, El lenguaje de las ciudades, de Dejan Sudjic, que explica com l’ànima de les societats autocràtiques, per exemple, construeix capitals per reforçar la seua naturalesa jeràrquica i com el nom des carrers, més que per diferenciar-los, s’ha utilitzat per crear una sensació d’identitat i cohesió, i també d’exclusió. Paga la pena llegir-lo.
ResponEliminaQuantes coses ens dirien les ciutats si sabérem el seu llenguatge únic!
Una abraçada
Pura, moltes gràcies per les teues aportacions. Prenc nota del llibre. Gràcies.
EliminaGràcies Dolors pel teu escrit sobre Zamora i les seues muralles, i per les fotos d'Ismael.
ResponEliminaSalut,
Sal·lus
De res. L'agraïda soc jo per la teua visita i el teu comentari.
EliminaPreciosa descripció Dolors. Per mi és una ciutat especial perquè allà tinc part de les meues arrels; mà mare era zamorana.
EliminaUna agradable casualitat. Totes les dones zamoranes o mig zamoranes o que han viscut a la ciutat són dones fortes i ben valentes.
EliminaQue suggeridor! Es una invitació al viatge a Zamora.
ResponEliminaGràcies per crear la necessitat d´anar. Sempre despertes noves inquietuds viatgeres.
Salut!
Moltes gràcies a tu per llegir-me. Zamora no sol decebre ningú
Elimina