Consumits pel foc

No cal que a aquestes altures torne a manifestar la meua fascinació per les biblioteques i les bibliotecàries. De la ciutat de València tinc el privilegi de conèixer-ne dues que formen part de l'Olimp dels llibres: Teresa Llavata i Pepa Salavert. Des de fa uns anys en conec una altra, Carmina Prats. Ahir, aní al seu regne a demanar lectura. Em va oferir un parell de llibres. Un d'ells és l'última novel·la del meu admirat, llegit i estimat Jaume Cabré. 

Com que no pretenc fer-ne una ressenya perquè ja li n'han fet moltes i l'autor no necessita cap espenteta,  vos enllace un comentari publicat a fi de fer-vos goleta i recomanar-vos pregonament que llegiu la novel·la, una narració aparentment complicada on res no és sobrer ni capritxós.

El que jo vull ara és parlar de Jaume Cabré, una persona entranyable i un conversador d'aquells a qui no et fa res acompanyar si la sobretaula del sopar s'allarga fins l'eixida del sol.

L'any 2006 l'AELC va encetar a València una activitat que es deia Diàlegs a tres. La pretensió era ajuntar dos escriptors o escriptores que parlaren amb el públic del que volgueren, sense condicions prèvies. Les parelles s'elegien per afinitats de la seua literatura i es tenia en compte ajuntar una persona molt coneguda amb una altra que començava o l'obra de la qual no tinguera una difusió gran. El 23 de maig de 2007 intervingueren en la S.C. El Micalet Jaume Cabré i Vicent Pallarés.

Amb anterioritat jo havia telefonat a tots dos. Amb Vicent no vaig tindre cap problema perquè ens coneixíem personalment. Per a posar-me en contacte amb Cabré, l'AELC em va donar el seu número de telèfon (fixe, encara!). Li vaig telefonar, em vaig presentar com a vocal pel País Valencià de l'Associació, li vaig explicar l'activitat, li vaig dir la data que havíem previst i molt amablement em va demanar que esperara un moment al telèfon mentre agafava l'agenda. Com que eixe dia no tenia cap acte, immediatament va acceptar. M'ho va fer tot tan fàcil! Pensar que hi ha persones que es presenten com a escriptores sense haver ni publicat!

Vingué a València, va omplir la sala d'actes, es va parlar molt i el públic va aprofitar la presència dels autors per a demanar-los que els signaren els llibres que portaven de casa. En acabar, ens vam anar els tres, el meu marit i Vicent Usó, que no es va voler perdre la sessió i de pas acompanyava Vicent, a prendre una cervesa i pegar un mosset. Em sembla recordar que hi havia una altra persona de la Junta, però ara mateix no puc saber qui era.

Vam estar parlant molta estona i de Cabré em va captivar que escoltava amb molta atenció tot allò que no tenia res a veure amb literatura. De manera que en dir jo que Berlín era la meua ciutat preferida, on sempre tinc ganes de tornar, Cabré va parlar dels rius que travessen la ciutat. Jo sols recordava el Havel i l'Spree, però els altres tres, no. Després dels rius vingueren els barris, els restaurants...

Cada vegada que Jaume Cabré utilitza la llengua o fa qualsevol referència a la literatura, a la música, etc. alemanyes, recorde aquella trobada.