dilluns, 13 de desembre del 2021

Malpaís

Eixe va ser el tercer mot que vaig aprendre a Lanzarote. És un terme de la Geologia que segons el nostre diccionari s'aplica al terreny cobert de lava, de superfície molt irregular i cobert de roques soltes clevillades i anguloses, les característiques principals del qual són l'aridesa i l'esterilitat. És a dir com el que es veu en les fotografies següents. 



Hi ha moltes extensions així al llarg de l'illa conejera que fan comprendre la quantitat de temps que tarda a regenerar-se la terra a fi d'esdevenir novament cultivable o aprofitable per a altres usos, útil en definitiva. Aquests dies, quasi tres mesos ja, a causa de les erupcions a l'illa de la Palma, estem seguint en directe tot el mal que produeix el volcà de Cumbre vieja, però encara no sabem quan acabarà l'efusió i, per tant, com quedarà la zona. Tanmateix, a Lanzarote es pot apreciar el resultat del pas de la lava després de les darreres erupcions, en el segles XVII i XIX.




Gràcies a la fotografia següent podem imaginar el treball que haurà costat travessar eixe malpaís per a fer carreteres i, a més, tenint en compte que Lanzarote té una xarxa viària molt bona i extensa.



Tot això anava veient (avantatges de ser copilota) i reflexionant mentre esperàvem entrar al Parc Nacional de Timanfaya, que és també Reserva de la Biosfera. Estes dos proteccions comporten moltes restriccions a l'hora de la visita. La cosa funciona així: arribes a l'entrada del parc amb el teu vehicle, pagues,  aparques i esperes l'autobús, l'única manera de recórrer la part que hi mostren. Una vegada ocupats els seients, una gravació va donant informació sobre un munt de coses relatives a l'entorn.


Ho fa en diverses llengües. De tant en tant el conductor para a fi que els turistes puguem fer fotografies. De vegades la carretera s'ha hagut de construir entre parets altíssimes de lava que arriben a fer feredat. L'objectiu és el cim, on es troba la botiga i on pots assistir a una demostració de l'activitat volcànica, minsa, però encara existent. Regalen un grapadet de pedretes calentes. Una visita recomanable, especialment si portes roba d'abric.



El centre d'interpretació del parc es troba separat de l'entrada per uns quants quilòmetres. S'entén que siga així perquè el malpaís complica molt les construccions. És un dels centres que més m'han agradat. Tenen molta informació en panells, vitrines, maquetes, vídeos, recreacions, etc. És d'aquelles vegades que acabes una visita satisfeta.


Fotografies d'Ismael Vallès

11 comentaris:

  1. Gràcies, Dolors i Ismael, per l'escrit i les fotos de Lanzarote... Bé està el viatge que acaba bé!

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer, com sempre, llegir el teu text il.lustrat per les fotos d'Ismael. M'has fet recordar la bellesa de l'aridesa de Timanfaya. Gràcies.

      Elimina
    2. Gràcies, Sal·lus, per la teua nova visita.
      M'alegra, Maria Josep, que evoques el teu viatge.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. L'aridesa...Malpaís...dues paraules precioses. Com el text! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, poeta. Gràcies per la teua fidelitat. Es espera de la publicació del teu poemari premiat a l'Ateneu.

      Elimina
  3. Molt interessant, i més en aquestes circumstàncies de l´erupció del volcà de la Palma.
    Gracies, Dolors.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser casualitat. Teníem el viatge previst i va passar la desgràcia de la Palma.
      Gràcies per la visita, Pura

      Elimina
  4. Dolors eres molt bona en tot alló que fas. enhorabona m´agrada molt el relat i les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mar. M'alegra molt la teua visita i els teus elogis.

      Elimina