Estocolm i Berlín són les dues ciutats on sempre tornaria. Sobre Berlín he escrit però, incomprensiblement per a mi mateixa, mai no ho he fet sobre Estocolm; sí, en canvi, sobre altres ciutats sueques. Si escorcolleu pel blog, trobareu el que vos dic.
Sempre he mantingut perfectament localitzada en l'estudi de casa la carpeta de les notes sobre la capital escandinava. Potser estava esperant un quart viatge o un text en què contara com m'agrada aquesta ciutat.
Per fi m'hi he posat i ha sigut gràcies al meu gendre. Durant les vacances de Nadal, va visitar alguna llibreria i, entre tot el que va comprar, figura Viatge a Escandinàvia (1911), un volum editat per la Institució Alfons el Magnànim. Me'l va prestar i em va dir que m'agradaria perquè és com el que jo faig: contar els meus viatges.
Aquesta és una edició a càrrec de Rafael Roca, que firma també la magnífica Introducció. Es tracta d'un recull d'articles que Sanchis Sivera va publicar en Las Provincias amb un dels seus pseudònims més habituals: Lázaro Floro. El que no puc entendre de cap de les maneres és per què s'han traduït els textos al valencià. Cert és que el traductor, Carles Fenollosa, a banda d'explicar en la pàgina 50 el perquè de la traducció, en fa una narració molt llegidora. A mi, però, m'agrada llegir en la llengua original, si la conec, òbviament.
Viatge a Escandinàvia (1911) reuneix 22 articles publicats entre el 23 d'octubre de 1911 i el 5 de febrer de 1912 en el periòdic que aleshores dirigia Teodor Llorente i que corresponen a un treball més extens dit Por tierras escandinavas (Apuntes de un turista). Cada article porta com a títol el nom de la ciutat que visita Sanchis Sivera i la data del dia a què es refereix el que conta. El primer text es París i està datat el 18 de juliol. L'últim, Copenhaguen (ja tornant cap a casa), el 27 d'agost.
Nosaltres, Ismael i jo, vam fer eixe viatge, també des de València, amb la diferència que Sanchis viatja sense companyia i amb tren. Nosaltres, amb furgoneta. Fins a la costa alemanya hi ha diferències d'itinerari però després hi ha moltes similituds entre els dos viatges, separats per un segle, amb una gran excepció: Sanchis s'embarca per a arribar a Malmö des de Copenhaguen i nosaltres vam passar el pont del Sund. A Suècia visita Lund, Estocolm i Uppsala.
Jo he visitat Suècia tres vegades. Recorde les ganes que tenia de conéixer Lund (una ciutat a tocar del Malmö amb catedral romànica i una universitat de les més antigues del nord d'Europa) perquè la primera referència que vaig tenir d'aquesta ciutat va ser gràcies a la pel·lícula Fresas salvajes. De la mateixa manera que no saps mai per on t'han de venir els llibres, no saps mai com t'han de venir els viatges. Per exemple, vaig visitar Uppsala per una anècdota: la seua universitat té (o tenia als anys 70 del segle passat) càtedra de català. Sanchis escriu sobre totes dues ciutats, però s'estén àmpliament sobre Estocolm, una de les meues ciutats preferides i de la que vos parlaré en una pròxima entrada.
Dolors, jo també tornaria a Berlín. Em va apassionar.
ResponEliminaEstocolm,no la conec, però aquest vistge que proposes a Escandinavia és ben suggeridor.
Esperem la teua pròxima entrada sobre Estocolm.
Salut!
Hola, Pura. En passar la pandèmia, tornarem a viatjar com fa uns anys però amb pràctiques de sostenibilitat ecològica. Gràcies pel comentari.
EliminaDolors...viatjar em fa sentir l'emoció de les coses que semblen que es fan per primera vegada,es descobreixen ...em fa tornar a sentir-me criatura.Berlin és un lloc que duc a l'ànima i al qual tornaré el més aviat possible.Ich liebe Berlin.Una abraçada
ResponEliminaHola. Coincidim! Una abraçada per a tu també. Gràcies
EliminaDolors, una crónica excel·lent, jo conec Estocolm i em va agradar molt.
ResponEliminaUna abraçada
Sí, no m'estranya: és una ciutat preciosa. Una coincidència més. Gràcies per la visita
Elimina