dimecres, 2 de febrer de 2022

Estocolm

Hi he estat tres vegades  i curiosament tinc només les notes  de 2011, cent anys després del viatge de Sanchis Sivera de què parlava en l'entrada anterior. Els articles del llibre de l'erudit i viatger capellà que, de moment, encara tinc en la memòria em fan fixar-me en algunes de les coses que vaig escriure en les notes que prenia durant el viatge de manera diferent a com ho faria sense haver llegit Viatge a Escandinàvia (1911). El cas és que en traure la paperassa de la carpeta em cau la Stockholmskortet, la targeta turística que solem comprar en la majoria de les ciutats per a agafar el transport públic i entrar al museus amb millor preu. La targeta reprodueix una vista del Palau Reial i porta, en primer terme, la corona. Les famoses monarquies escandinaves! Doncs, ve a tomb perquè Sanchis Sivera fa esment constant del patriotisme d'aquests països i com s'inculca a la gent des de l'escola. Això s'adiu amb el que jo he vist en els càmpings. Arriba una família, planta la tenda o prepara la caravana  i el primer que hi destaca és la bandera. Unes banderetes, com les de les festes dels nostres pobles o  també més grans, suficients per a anunciar d'on són: de Suècia o Dinamarca o Noruega. Per a la majoria de nosaltres les banderes no tenen eixe mateix significat de pertinença incondicional i orgullosa. Només recorde una ikurriña a un càmping d'Escòcia que compartia pal amb una altra de l'Athlètic de Bilbao.


La primera vegada que vam arribar a Estocolm queia una aigua de por, de tal manera que vam continuar el viatge fugint de la tempesta. Igualment ens havia passat en una ocasió a Florència: evitant la pluja vam arribar a Roma. Com sempre dic: és l'avantatge de viatjar pel nostre compte i amb el nostre vehicle. Una altra vegada va ser quan tornàvem de Finlàndia i l'última, directament des de València, després, òbviament, de passar d'Alemanya a Dinamarca i creuar el pont del Sund. De totes tinc un parell de records primordials: el Moderna Museet i el Palau dels Cavallers. 

Recorde el Museu del Vasa, el vaixell de guerra que es va botar  amb gran pompa i circumstància i que es va afonar abans de poder eixir del port. La mortaldat va ser majúscula perquè els mariners no sabien nadar. Això passava el 1628 i uns tres-cents anys més tard es va poder reflotar. Actualment és un museu molt interessant de visitar. Va ser també al segle XVII quan es va construir la Casa de la Noblesa o Palau  dels Cavallers construït  per a acollir  les reunions de les diferents famílies nobles. Ara funciona com a sala d'exposicions, de concerts i també com a museu: guarda escuts, armes, mobles, etc. de les diferents famílies. 

És molt curiós agafar un plànol de la ciutat i veure com estan unides totes les illes entre si per ponts. Estocolm en realitat és un arxipèlag. De fet, passejant canvies d'illa i, moltes vegades, no te n'adones.  Tot és un seguit  de llacs,  canals i mar. Potser per això em va agradar molt fer una volta en vaixell i admirar des l'aigua  la silueta de la ciutat, per bé que és cert que una de les imatges d'Estocolm més nítides que conserve és la que es contempla des de la Moneo Kantin del Moderna Museet d'Estocolm, construït per l'arquitecte Rafael Moneo.

Si hi aneu i voleu passejar amb calma, molta calma, aneu al cementeri de Skogskyrkogärden. És un jardí immens, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, on està soterrada Greta Garbo:



Una cosa que s'hauria d'importar, encara que ja s'estan fent algunes cosetes, és la divulgació de la literatura autòctona. Per tota la ciutat es poden trobar unes columnes o peus de metacrilat que sostenen  fragments de les obres literàries sueques.

Aneu a Estocolm i passegeu-la sense  més propòsit que gaudir. Si visiteu algun dels més de cent museus, o entreu a la catedral o a l'ajuntament, o visiteu el palau reial, millor. Aquestes ciutats planes, enjardinades i marítimes s'han de patejar.


Les fotografies són d'Ismael Vallès.

12 comentaris:

  1. Dolors, és un plaer llegir els teus records de viatge. Sempre et deixen amb les ganes de correr, sense demora, a visitar cada lloc.
    Es percep que els gaudeixes i el transmets.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pura, pels elogis. M'alegra que els meus textos et moguen a fer-te viatjar, Una abraçada.

      Elimina
  2. Dolors,compatixc completament el comentari anterior.

    Una abraÇada
    joana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Joana. M'ompliu de satisfacció, vosaltres, dues dones a qui tant admire. Gràcies.

      Elimina
  3. No conozco nada de Escandinavia. Buena recomendación
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues, sí, Isabel. En cuanto salvemos la pandemia y podamos viajar sosteniblemente, anota que Suecia o Noruega sean tus primeros destinos. Besos.

      Elimina
  4. Molt bona descripció d'Estocolm, Dolors. Les dues vegades que l'he visitat, en el marc d'un programa d'intercanvi d'experiències pedagògiques del programa Comenius, vaig tindre la sort que els companys de l'institut d'allà ens portaren per tot arreu i tinguérem ocasió de conéixer de prop la realitat de la ciutat i dels seus habitants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aleshores has fet un parell de viatges de luxe. Me n'alegre molt. Això lliga amb totes les lloances que fa Sanchis Sivera del sistema educatiu suec. Et recomane que llisques Viatge a Escandinàvia (1911). Gràcies per la visita. Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola, bon dia, Vicent. Mira, et faig la mateixa recomanació que que Carro de Mena: llig el llibret de Sanchis Sivera (em sembla que el regalen a LLIG) i veuràs com es queixa de la calor del mes d'agost que ell hi va estar. Jo no dic que a Suècia no faça fred però tampoc no has d'anar a visitar-la en ple hivern.

    ResponElimina
  6. Passejar, sense més propòsit que gaudir...els viatgers de paisatges i ànimes haurien de memoritzar i tastar aquesta frase. Una abraçada, Dolors.

    ResponElimina