dilluns, 3 d’octubre de 2022

Barcelona

Ja fa temps que volíem visitar de nou aquesta ciutat tan nostra i tan propera. Finalment hem trobat un parell de dies per a anar-hi. Habitualment, quan anem cap al nord, la circumvalem per carretera, ara hi hem entrat amb tren. Teníem dos objectius irrenunciables: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Raval. 

La immersió en art romànic de què es gaudeix durant tot el recorrgut del museu és completa i feliç. Em va agradar especialment el treball que s'ha fet per a traslladar les


pintures murals d'unes quantes esglésies pirinenques al museu, on han recreat parets, arcs i sostres per a traslladar les pintures i poder-les admirar quasi en plenitud. I dic quasi perquè, òbviament, no estan completes i perquè eixe fet ens aboca a una controvèrsia: On estan millor les pintures, en el lloc per al qual foren creades o en un museu? És més interessant recórrer les valls del nord de Catalunya per a conéixer-les una a una o tenir-ne una bona mostra a Barcelona dins d'un museu? Ens arrisquem a patir pluges indesitjades i  destructives, vandalisme o incendis o busquem el confort de l'interior dels museus? 

Jo preferiria veure les obres pictòriques i escultòriques en el seu lloc original i, si cal restaurar-les, es restauren in situ. Avui en dia hi ha tècniques avançadíssimes que permeten emprendre amb moltes possibilitats d'èxit qualsevol restauració. El crist vestit que veieu ací és una autèntica meravella que m'agradaria haver-la coneguda, com per casualitat, per sorpresa, en una esglesieta de la vall Fosca, o la de Cardós o la de Boí. Estaria, imagine, en un lloc prou fosc i amb un parell de làmpades de llum suau per tota companyia.

Per a acabar d'arredonir la visita vam poder veure una exposició temporal, la d'algunes obres d'Annibali Carracci, l'artista bolonyés que va pintar la capella Herrera de l'església de Sant Jaume dels Espanyols, a la plaça Navona de Roma, i que ara podem veure al MNAC.

Si reprenem el sentit de les preguntes que he fet abans, quan torne a Roma, què veuré a eixa capella? Potser una nota, com tantes a Turquia, que indiquen en quin museu es troben les obres? En aquest cas l'exposició és temporal i em fa l'efecte que la faran circular.

També vam visitar les sales del Gòtic i del Renaixement. A partir del Barroc, els genolls van traure bandera blanca. Per sort, tenim una altra possibilitat gràcies a internet, el magnífic web: https://www.museunacional.cat/ca.

L'endemà, amb les cames castigades per les escales del Metro, vam anar al Raval. Una vegada vam localitzar la Filmoteca de Catalunya i, per tant, La Monroe, el restaurant 
annex que ens havien recomanat  la nostra filla i la nostra amiga N., vam fer temps per a dinar passejant pel carrer Sant Pau. Lamentava no haver previst portar, o haver-la tornat a llegir, la novel·la de Maruja Torres Un calor tan cercano, on ella conta, entre altres coses, la seua vida al barri des de ben menuda. Jo no havia recorregut mai eixe carrer però quasi tot m'era familiar també perquè em venien imatges nítides de la pel·lícula Mònica del Raval, de Francesc Betriu. Ho coneixia tot! Però vaig tenir una sorpresa: El  Monestir de Sant Pau del Camp. 

Tornem al Romànic. Qui m'havia de dir a mi que en gaudiria tant a Barcelona! Es tracta d'un petit edifici que data del segle X i que ara fa de parròquia, amb dues misses setmanals. És una joieta que vam visitar només per fora. Estic en contra de pagar per  entrar en un temple catòlic.

Si entres en un de protestant, a Gran Bretanya o a Noruega, per dir dos països i dos religions diferents, possiblement et convidaran a café i pastes. En una mesquita o en un monestir ortodox de Meteora, el preu és tapar-te. El remat va ser quan a la catedral de Barcelona vaig llegir un avís amenaçant que deia que era "un lugar de culto" (sic) i que a veure com et portaves. Al costat: "Entrada 9 euros".


Les fotos són de l'autora.

4 comentaris:

  1. Ha sigut molt agradable llegir la teua excursió per Barcelona

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per haver-me "acompanyat".

    ResponElimina
  3. Sempre és un plaer visitar Barcelona. Jo també crec que l'art s'hauria de poder veure al lloc on es va produir, només caldria tindre cura del seu manteniment. No coneixia el monestir de Sant Pau del Camp, la propera vegada que hi vaja el visitaré, encara que siga per fora, perquè com tu, tampoc trobe correcte que s'haja de pagar per entrar als temples. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? Estic llegint L'ÚLTIM ABAT, de Martí Gironell i m'he trobat tres vegades referències a Sant Pau del Camp. Es veu que va ser molt important en la seua època. Moltes gràcies per acostar-te al meu blog. Una forta abraçada, Maria Josep.

      Elimina