divendres, 23 de setembre de 2022

L'illa d'Elba

He escrit moltes vegades sobre el motiu que ens du a elegir les lectures. També n'hi ha un altre que ens du a elegir la destinació dels viatges. La nostra filla i la seua família estaven fent un viatge de mesos pels països del nord del mediterrani central. Vam acordar que, a l'acabament del periple, quan ja començaren a iniciar el retorn a Suïssa, ens trobaríem a Itàlia i faríem, els sis junts, el tram final de l'itinerari.

Ismael i jo, i la furgoneta, ens vam embarcar de Barcelona a Civitavecchia per a dirigir-nos a Piombino i tornar-nos a embarcar, en aquesta ocasió cap a Portoferraio. Vam visitar breument Viterbo i, a l'hora de dinar, estàvem prestos per a tornar-nos a embarcar, ja tots junts, cap a l'illa d'Elba.

Ara ve el perquè. Com sabeu, 2022 ha sigut, està sent, un any molt càlid. Per a fugir de la calor havíem d'estar en un lloc amable. Eixe lloc, d'entre els que venien bé a la nostra ruta, era Elba. He de dir que tot i així no vam baixar dels trenta graus a la vora de la mar.


Què sabem d'Elba? Doncs que és l'illa on Talleyrand, un ministre hàbil i compassiu, aconseguí exiliar el seu emperador: l'alternativa era la mort. Però Napoleó també era hàbil: va fugir als pocs mesos d'eixe retir paradisíac, un clima paregut, si no idèntic, a la seua illa de naixença, que es troba ben a prop, un palau esplèndid amb estances també per a la seua germana i una guàrdia de centenars d'homes, entre d'altres atencions i serveis. En resum, un exili imperial, com solen ser els dels  reis en totes les èpoques.

Ara bé, tot i que l'illa pertanyia en aquell moment a França (es tracta d'un territori que des de l'època dels etruscs ha passat per molts amos fins el 1945) estava vigilada per l'armada anglesa. Com deia, malgrat eixa vigilància, Napoleó va fugir i arribà a París sense haver de pegar un tret, segons conta la història... o la llegenda.

La situació del palau, o residència, que va ocupar el general cors és pròpia de la noblesa. Té jardí privat i unes vistes a la mar bellíssimes. Les dependències són espaioses i probablement van estar decorades amb luxe i provistes de tot tipus de comoditats. 


L'illa és menuda però és la major del Parc Natural de l'Arxipèlag Toscà i a tercera en extensió de les italianes, darrere de Sicília i Sardenya. La seua forma allargada, situada d'oest a est, de Còrsega a Toscana, sembla separar el mar Lígur de la mar Tirrena. Ja tinc vista una illa mediterrània més! O una menys per a arribar al meu somni de conèixer-les totes.

Fotos d'Ismael Vallès.

8 comentaris:

  1. Gràcies, Dolors pels llibres que referències i en aquest cas, pel viatge a Elba, on Napoleó va fugir... Aquest estiu les temperatures han batut rècords a escala planetària, cercar refugi en llocs més temperats sembla una opció òptima..
    Salut i que vaja molt bé. Sal.lus

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per aquesta preciosa imatge de l'illa d'Elba. Jo també tinc debilitat per les illes i en porte visitades unes quantes, però no coneixia aquesta i ara m'han entrat ganes de visitar-la. Un goig llegir el teu comentari. Salut. Maria Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. .oltes gràcies. Quan ens acabem el Mediterrani, mamprendrem el Bàltics.

      Elimina
    2. Molt bonic el relat, gracies Dolors per compartir.

      Elimina
    3. De res, dona. És el més bonic d'escriure: que em llegiu. Una abraçada.

      Elimina
  3. Dolors, gràcies, una vegada més, per despertar el nostre interés amb els teus suggeridors viatges. Eres infatigable i ens motives amb aqueixes cròniques viatgeres.
    Et seguirem allà on vages.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades és ben propet però tot és interessant si ho mires amb ulls els oberts. Ara toca Barcelona i després el clàssic dels caducifolis. Una abraçada ben forta, amiga.

      Elimina