divendres, 14 d’abril del 2023

Una cefalòfora i dos cefalòfors

Recentment, durant una estada a Zuric, vam visitar la catedral, la Grossmünster. Em resulta simpàtica la seua ubicació perquè es troba enfront de la Fraumünster,  seus separades  pel riu Limmat (per Zuric també en corre un altre: el Sihl). Totes dues llueixen vidrieres de Giacometi. 

La Fraumünster actual és l'esgésia que es va construir sobre les restes de l'abadia per a dones de famílies nobles,  aristocràtiques, i fundada en el segle IX. L'abadessa tenia molt de poder fins el punt que designava l'alcalde de Zuric, però això va acabar amb Huldrych Zwingli, el religiós que va predicar enfront i des d'on va iniciar la seua reforma. Té uns magnifics vitralls de Chagall. Recorde que va ser la primera informació sobre art que em va donar la meua amiga C.S. en saber que jo viatjava a Zuric.

La Grossmünster no és un edifici espectacular. A banda de les vistes de la ciutat que es poden contemplar des de la torre i que jo només conec per fotografies (no puge a cap torre ni campanar), puc citar la cripta, el cadiram del cor i poc més a banda, és clar, dels vitralls. Ara bé, vaig tenir la sort de sentir un assaig de gregorià. Tres cantants en l'altar i jo, just davant, en una de les cadires, mentre esperava que la meua família baixara de la torre i en la botiga acabaren de fer el recompte dels guanys del dia. Aquesta església reformista (reformierte Kirche Zürich), com tantes altres protestants i moltes de les catòliques, fan bona cosa de caixa amb entrades, estampes, llibres i tot tipus d'objectes de regal.

El que més em va agradar de la visita va ser conéixer la llegenda d'una parella cefalòfora. L'església catòlica en té documentats (sic) més d'un centenar de sants i santes cefalòfores!

Règula i el seu germà Fèlix, actualment patrona i  patró de la ciutat de Zuric, van ser decapitats pels romans, aquells que perseguien cristians, junt amb el seu servent Exuperanci. En veure's en eixe estat,  cada màrtir agafà el seu cap i xino-xano caminaren fins trobar un lloc que els agradara per a soterrar-se. Així arribaren a Zuric, cavaren les tombes i s'hi colgaren. Al cap d'uns segles Carlemany, durant una passejada per la ciutat, es va sorprendre  en veure que el seu cavall es detenia i piafava. En deixar caure les pates de davant, es posà a escarbar la  terra. Allí estaven els cossos de Règula i Fèlix  (del servent, ni un osset: les classes són les classes). Exactament en eixe terreny es va construir la Grossmünster.

------------------------------------------------


13 de maig de 2023

Estic molt contenta de la rebuda que ha tingut aquesta entrada. No és per les estadístiques del blog, que això sol ser equívoc, ho dic pels comentaris que m'heu fet en privat. Tant és així que la meua amiga C. S. (que no és la mateixa que he citat abans en el text principal) m'ha enviat esta foto. No sé quin sant o santa és, ella no ho recorda, simplement fotografia imatges que per la raó que siga li cride l'atenció. És curiós la quantitat de coses diverses que les persones retraten per col·leccionar. Vaig conéixer un xic que treia fotos dels angelets que ornen les canals que baixen per les façanes. Un amic, té tota la població felina de València en els seus arxius. Uns altres les fulles, només les fulles, dels arbres...
El cas és tenir aficions i, si pot ser, compartir-les.

8 comentaris:

  1. Jo sé d'un altre més d'eixos: San Lamberto, patró dels llauradors aragonesos. També es pasejà amb el cap en les mans buscant una tomba còmoda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola. Gràcies per l'aportació. Lamberto era el nom d'un dels germans de la meua àvia paterna. En tenim un més propet: Sant Donís, el sant sense cap.

      Elimina
  2. Me encantan estos santos andarines con la cabeza bajo el brazo. ¿De quienes podrian ser patrones?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay unos cuantos, Isabel. Puedes leer más arriba: el 9 d'octubre celebramos un santo sin cabeza! Cerquita, cerquita. Es el mismo saint Denis, el de París.

      Elimina
  3. Excel.lent el relat Dolors, enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. No t'identifiques perquè no vols o perquè el sistema et dona problemes?

      Elimina
  4. Estimada Dolors, viatgera infatigable, gràcies per aqueixes breus peró substancioses i particulars cròniques dels teus viatges que, a més d ´interessants, resulten divertides.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament és el que pretenia: una certa ironia. Gràcies, Pura.

      Elimina