Vaig tindre la satisfacció de conéixer Vicent Cucarella, síndic major, fa un grapat d'anys, gràcies a la presentació del seu assaig Economia per a un futur sostenible a la seu de la Intersindical Valenciana. Vam escriure'ns uns quants correus electrònics mentre acordàvem data i altres detalls de l'acte, com jo solia fer abans de qualsevol activitat organitzada per Intersindical Cultura. Atés que en el cos del correu acompanye la firma automàtica amb l'adreça d'aquest blog, des del primer moment Vicent em va guipar: viatgera. Em va explicar la inconveniència dels viatges actuals pel seu impacte ambiental. Vam parlar de les destructores estacions d'esquí, dels creuers, dels viatges en grup, dels avions.
Vaig esdevenir una gran devota del decreixement per a aconseguir un desenvolupament sostenible. Llegiu el llibre!
Passem ara a la quotidianitat del nostre entorn més immediat. No és difícil entendre el mal que fan el viatges en massa si fas el xicotet esforç d'observar, per exemple, el centre de la ciutat de València. Una llarga temporada vaig treballar a la plaça del Carme. Els dies que hi havia un creuer atracat al port (em sembla recordar que era els dimarts i els dijous), abans de les vuit del matí ja era una odissea travessar la plaça dels Furs a causa de la gentada que feia fotos a les torres dels Serrans. Havien vingut amb els contaminants vaixells de mides gegantines i probablement havien anat amb avió al port d'origen. Ja tenim els dos mitjans de transport que més embruten l'atmosfera. Això sense parlar dels pocs diners que eixos turistes deixen en la ciutat. Recorde una fornera del barri que sommiava que cada persona que passava per la porta li comprava un pastisset. També és molt decebedor veure desaparéixer comerços tradicionals que són substituïts per botigues d'imants de nevera. I ja, la cirera del pastís: el turistes dels creuers dels dijous van a la sessió del Tribunal de les Aigües: no podràs ni sentir l'alguatzil si tens el gust d'apropar-t'hi. Per tant, també tenim un perjudici cultural.
M'agradaria que totes les persones que viatgem, que fem turisme, ho férem d'una manera respectuosa tant pel que fa al medi ambient com a la gent que habita les ciutats que visitem. Per a començar convé comparar l'impacte d'un trajecte amb avió, amb cotxe i amb tren i elegir el menys agressiu.
5 comentaris:
He viatjat molt i continue viatjant, però cada vegada em preocupa més l'impacte ambiental que produeixen els desplaçaments. Procure triar, quan és possible, mitjans de transport que embruten poc, però així i tot... Llegiré el llibre de Cucarella.
Molt bo l´article, enhorabona.
Hola a les dues "poetes". Sóc Dolors tot i que aparega com anònima. Moltes gràcies pels vostres comentaris, aliment del blog.
Coincidim en tot, però encara seria millor restringir els viatges en la mida possible. Actualment, sembla que la màxima felicitat és anar allà on més lluny millor. Volen anar al Japó i no coneixen Morella... o Llíria, amb importants restes ibèriques i romanes, amb mun museu d'arqueologia i interessants esglésies. Aquestes dues ciutats són només una mostra de possiblitats.
Hola, Vicent. D'acord amb la restricció. S'està parlant de dos viatges a l'any amb avió per persona. Això pel que fa a la contaminación. Una atra seria prohbir la circulació per les ciutats de grups nombrosos. I sí, anar a temples asiàtics a buscar pau quan simplement pots pujar al Puntal dels llops i trobar-la és curiós.
Publica un comentari a l'entrada