Olímpia

Des que vaig veure a la televisió un documental dels publicistes que fan les campanyes de l’empresa Nike, em ballava pel cap una curiositat. En aquell programa, els que hi intervenien pronunciaven naiki i deien que era un nom tret de la mitologia grega. Amb aquestes poques dades vaig fer de detectiva amb poca traça: no vaig acabar de saber Nike què era. Al cap d’uns mesos durant un viatge al Peloponès vaig visitar Olímpia. 

Entre totes les ruïnes escampades pel terreny que va ocupar la ciutat clàssica, vaig veure la pedra triangular que havia fet de base a una estàtua de la deessa Atenea Niké. Eureka! Ja quasi ho tenia! Sols faltava lligar-ho tot bé per a obtenir-ne una explicació satisfactòria. Atenea és la divinitat que més advocacions posseïa (vindria a ser l’antecedent més clar de la mare de déu catòlica) ja que solia rebre un nom nou en relació al lloc on li feien una estàtua o a algun esdeveniment mereixedor de ser recordat amb una imatge de la deessa. Per tant, si a Olímpia li’n construeixen una ha de tenir relació amb els jocs. Efectivament, era la imatge davant de la qual resaven els atletes abans de les competicions i on dipositaven com a ofrena les corones d’ullastre —no de llorer com solem creure—. Niké, no és gens difícil d’endevinar, significa victòria. Amb aquesta alegria torní a Patras, ciutat on m’hostatjava, amb temps d’assistir a una representació d’òpera al teatre romà. Em resultava molt atractiu seure en el teatre romà d’una ciutat grega. Més atractiu encara va ser conèixer com n’havien fet la rehabilitació, com n’havien recuperat l’espai per a ús habitual dels ciutadans i les ciutadanes i com de bell n’era el resultat. M’agradaria que el senyor Marco Molines (recordeu: l’advocat que va intentar que es desfera la rehabilitació del teatre romà de Sagunt) el visitara i, si no vol molestar-se a buscar la ciutat de Patras  al mapa, que visite el teatre de l’acròpolis d’Atenes. El cas és que s’ho repense i que abandone la intenció de desfer el que han fet els arquitectes rehabilitadors. Així podrem cridar mentre pensem en Sagunt: NIKÉ.

València, 24 de gener de 2008

Publicat al periòdic El Punt el 3 de febrer de 2008

Foto: L’antiga ciutat d’Olímpia, Grècia, agost de  2003 (autor: Ismael Vallès)