diumenge, 16 de setembre del 2012

LA DONA D’ALCARAZ



L’obra més coneguda de Vandelvira és la que podem veure a Úbeda i Baeza, ciutats declarades Patrimoni de la Humanitat, però aquest arquitecte renaixentista ha deixat obra per molts altres llocs. Per commemorar els cinc-cents aniversari del seu naixement, un grapat d’ajuntaments manxecs i altres entitats i institucions van preparar el denominat Itinerario Cultural Vandelvira, motiu pel qual nosaltres vam decidir visitar Alcaraz, la seua ciutat natal. Entrem a la plaça de la Manxa i ens trobem amb el darrerament preceptiu mercat medieval. Fem una ullada ràpida a les parades, entre la botiga Euro-mari i la possibilitat de llogar un animal a Dromedarios Marisa, mentre evitem els falcons que ens sobrevolen —per cert, en recomane el millor: El falcó del comte, la magnífica novel·la d’Assumpció Cantalozella. Finalment, abandonem aquesta plaça concebuda en el segle XVIII (hi ha un medalló de Carles III a la façana de l’ajuntament) i fem la visita que havíem previst, visita que acabem al castell, manat construir per Juan Pachecho, marqués de Villena, altra figura omnipresent per aquestes terres. Entre tanta bellesa arquitectònica i figures històriques vaig conéixer una dona excepcional: Luisa Oliva Sabuco de Nantes y Barrera, nascuda a Alcaraz el 1562. Sabuco va rebre una formació molt completa a través dels seus familiars apotecaris, batxillers i estudiosos de la filosofia clàssica. Va publicar la seua pròpia concepció de la medicina i de la política el 1587, amb permís del rei Felip II, en un tractat de títol llarguíssim conegut com Nueva Filosofía. L’obra va tenir tanta influència que es va posar en dubte que l’autora fóra Oliva, ja que es considerava que les dones no tenien capacitat intel·lectual. D’altra banda, la Inquisició va segrestar-ne la segona edició per herètica. El cas és que son pare, en el testament diu que la Nueva Filosofia és d’ell. Ho va fer per salvar-la del temut tribunal? Les investigacions continuen.

València, 30 d’abril de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT  l'1 de juny de 2008

4 comentaris:

  1. Ja no em queden adjectius laudatoris...
    Per intentar posar-me a l'altura puc aportar una curiositat per a qui no la conega, sobre el cognom del magnífic arquitecte (Jo també he anat a Úbeda, Baeza i Jaén): VANDELVIRA és una deformació de JUAN EL DE ELVIRA = JUANDELVIRA = VANDELVIRA.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per l'erudita aportació. D.

    ResponElimina
  3. Gràcies, moltes gràcies, Dolors....Dius La Mancha? En català????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo havia llegit el llibre, no és que me'l comprara allà. Una forta abraçada.

      Elimina