HONDARRIBIA

Abandonàrem els Pirineus Atlàntics i baixàrem a Baiona. Des d'aquesta ciutat vam recórrer la costa: Biàrritz, Sant Joan Lohitzune.. fins a Hondarribia, on vam fer parada. En aquest mateix bloc ja he parlat de les  puntes. Hondarribia n'és una. Té una situació privilegiada. Està ubicada a l'extrem de la ria del Bidasoa i deixa al sud Irun, amb la qual està conurbada amb l'ajut de l'aeroport. A l'altra vora, França, Hendaia. La ciutat vella està continguda per les muralles renaixentistes. S'hi accedeix per un pont que salva el desnivell:

Pel mateix motiu, han instal·lat un ascensor , de pujada i baixada, que permet anar de la part alta de la ciutat a la baixa i viceversa sense perdre detall de les vistes gràcies a les parets transparents.

Tot açò ho comente perquè les poblacions basques, en general, estan molt ben dotades de serveis i atencions a la ciutadania que fan la vida confortable. A més són ciutats plenes de vida, amb els carrers sempre ocupats per la gent que va amunt i avall. Botigues obertes, bars que bullen de converses amicals... Hondarribia té un patrimoni arquitectònic de primera magnitud. No vull fer-ne un catàleg però no puc estar-me de recomanar la catedral

i el palau de Carles I. Ací en podeu veure la porta principal:

Aquestes coses de les recomanacions tenen el seu puntet. Cada persona recomana el que més li ha sobtat o el que li és més fàcil reconèixer. Si t'agrada el gòtic, recomanes la catedral gòtica; si tens deler per la gastronomia, el restaurant que t'entusiasma i on has fet algun àpat. I així successivament.

Nosaltres ens vam instal·lar a un dels càmpings que té la ciutat (un altre servei imprescindible, en aquest cas per a les persones que visiten Hondarribia), concretament el que està al començament de la carretera que puja al mont Jaizkibel. N'hi ha un altre junt al far que es veu a la foto anterior. La muntanya que envolta el far d'Hondarribia té unes vistes magnífiques... si tens sort de visitar-lo un dia clar, sense pluja ni boira. Tot i que faça el  que nosaltres, la gent del Mediterrani, denominem mal oratge  sempre trobes excursionistes a peu o amb bicicleta per allà on vages. 

Vam eixir, camí de Donostia, a través del mont Jaizkibel i vam fer una parada per a visitar l'ermita de Guadalupe. Hi ha una imatge de la mare de Déu que es venera des del segle XVI  (segons qui, et diran que la data encara és anterior) i entra en competició d'antiguitat amb la d'Extremadura. En tot cas, l'ermita  és l'excusa perfecta, com el far,  per a pujar al mont Jaizkibel i contemplar les panoràmiques, esplèndides mires on mires.

Part del viatge de juliol de 2012

Fotos d'Ismael Vallès