Kazimierz Dolny

• Kazimierz Dolny (de nou la presència de Casimir el Gran en el nom de ciutats i de barris) és una visita obligada abans de concloure qualsevol itinerari per Polònia. Situada a la vora del Vístula, acompanyat al seu pas per aquesta localitat, pintoresca i molt turística, pel magnífic passeig elevat que corona un gran talús que encaixona el llit del riu. Durant tot el viatge per aquesta zona vam observar que cada dia, aproximadament entre les 14 i les 15 hores es forma una tempesta. Com diu el climatòleg que sempre m'acompanya, de formació diürna. És a causa del calor. En acabar de ploure, és un espectacle veure com baixen, en bandades nombroses, centenars d’ocells negres que recullen tot el que poden picar, principalment, com és lògic, els insectes que allibera la humitat. No se’ls mengen tots, però. Hi ha unes hores durant les quals els mosquits i els seus parents piquen les persones sense pietat. És una cosa molt pareguda al que passa a Finlàndia. És allò, de “si vis camp, para l’insecticida”. El càmping és un establiment típic de l'est, és a dir, equipaments vells i nets. La borrasca preceptiva i diària ens posa música mentre dinem en el restaurant, un edifici del segle XVI. Un menjador molt ben presentant, la taula molt ben parada, amb ciris com a ornament central. Els coberts, com és costum, embolicats en el tovalló de paper. El pa, absent, com d’habitud. Passegem per la vora del Vístula, per una pista (una mena de camí de sirga elevat) que porta al poble, molt bonic i amb una plaça renaixentista gran i esclarida, sense l’ajuntament al mig com havíem vist en moltes altres ciutats poloneses. Comprem targetes postals i anem a l’oficina de correus a segellar-les. Tardaren més d’un mes a arribar a destinació. Estem en un punt d’inflexió del viatge, necessitem parar i descansar però els mosquits ens fan moure de nou.